CAOS: EL PRINCIPI DE TOTES LES COSES

DSC04830

Sonia Rodríguez durant la representació de Caos. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

La companyia de la ballarina i coreògrafa Sonia Rodríguez interpreta Caos al Centre Cívic Barceloneta

Ariadna Bruguera (Barcelona).- Caos és una mescla de coreografia i interpretació que es troben en un sol cos: el de Sonia Rodríguez. La directora canària, després d’haver interpretat la peça en escenaris de tota Europa des de 2002, la porta enguany a la capital catalana. Es tracta d’una de les creacions més reconegudes del repertori de la ballarina, que va ser guardonada a la vuitena edició de l’International Solo Dance Festival d’Stuttgart i va rebre el premi a la millor coreografia al Festival Dana Calviá el 2005.

Durant 15 minuts, Rodríguez demostra que en té prou amb el seu cos per expressar-se. Moviments ràpids i secs es fusionen amb la delicadesa d’altres passos dins d’una atmosfera íntima i fosca. Sota la llum d’uns quants focus, Rodríguez es mou sobre l’escenari fent reaccionar cada part del seu cos a les notes de la música que l’acompanya. Passa del frenesí a la calma absoluta en pocs compassos. De principi a fi, Caos és la metamorfosi de la seva intèrpret.

La coreografia és, sens dubte, l’eix central de Caos. No és necessari l’ús de la paraula perquè l’espectador s’adoni que la ballarina experimenta diferents emocions a mesura que passen els minuts. En el moment àlgid de l’actuació, Rodríguez comença a riure mentre deixa caure unes quantes pedres a terra, trencant l’atmosfera de tranquil·litat que havia creat pocs segons abans. Es sembra el caos a l’escenari.

L’espectacle va néixer com un intent de representar el principi de totes les coses, allà on tot neix. Així el descriu la directora:

“És una lluita cap a la recerca del nostre propi equilibri en el caos que hi ha dins de cada un de nosaltres (…), on no podem definir com és el començament o el final”.

De fet, Caos és una de les creacions més reconegudes de la coreògrafa espanyola, que actualment viu entre Berlin i Barcelona.

Anuncis

Kokoro: a la recerca de la identitat

lali-ayguade2-790x4902

Escena de Kokoro. Crèdits: Clara Bes.

La companyia de la coreògrafa Lali Ayguadé Farró estrena la peça ‘Kokoro’ al Mercat de les Flors

Júlia Canals (Barcelona).- Kokoro és la història de tres homes i una dona que s’enfronten a sí mateixos per trobar el seu lloc al món. A través de tècniques diferents, Lali Ayguadé explora el concepte de la identitat de la mà de quatre ballarins professionals: Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés i Diego Sinniger de Salas. Sota la direcció de la ballarina i coreògrafa catalana, Kokoro es configura com un espectacle de gran format on la tècnica i l’expressió es fusionen per donar lloc a art en estat pur. Després de passar pel Teatre de Salt, Kokoro finalment arriba al Mercat de les Flors.

El gènere, l’edat, la posició social o la pròpia personalitat són els eixos principals que Kokoro explora com a configuradors de la identitat. Durant 55 minuts, el públic és testimoni de com quatre desconeguts es veuen obligats a interactuar entre ells per a descobrir qui són, primer dins d’un quadrat vermell i després a través dels objectes que els acompanyen sobre l’escenari. Cap on van o d’on venen són qüestions que l’espectacle deixa sense resoldre.

L’espiritualitat, com a part inescidible de la identitat, és el gran tema dels dos monòlegs que inclou l’espectacle. “La cuestión ya no es ser o no ser” – exclama Diego Sinniger, al mig de l’escenari – “Es si hay o no hay wi-fi. ¡Y lo hay! ¡En esta sala lo hay”. A través de cites bíbliques autèntiques i apòcrifes, Sinniger s’embarca en un discurs que combina el millor de la dansa contemporània i la tècnica teatral. Posteriorment, és Sergi Parés qui li pren el relleu. “Where do we go when we die? How do we reach the sky? How do we stay there? […] Is it true that hell is red?“, es pregunta, des de dalt d’un banc.

kokoroestrena

Entrada del Mercat de les Flors el dia de l’estrena de Kokoro.

No és la primera vegada que Ayguadé presenta un projecte d’aquestes característiques al gran públic. El 2005 s’estrena com a coreògrafa amb Twice read, juntament amb Anton Lachky. Des d’aleshores, la ballarina no ha parat de treballar en projectes innovadors que han posat a prova els límits de la dansa contemporània. Cinc anys més tard era nominada com a ballarina excepcional pels Premis de la Crítica de Londres. Aquesta nominació culmina una trajectòria que va començar el 1996, any en què ingressa a l’Institut del Teatre a Barcelona. Entre d’altres, Ayguadé ha treballat amb Marcos Morau, director de La Veronal, i amb la dramaturga Carmen Mehnert a la companyia danesa Publik Eye.

Si el 2013 Ayguadé va actuar al Mercat de les Flors com a ballarina  (Little me), ara hi torna com a coreògrafa. El fet que la seva obra sigui representada en un dels teatres més reconeguts del territori català ens demostra la magnitud i qualitat de la seva creació