TEMPORADA DE CONCURSOS 2016

_DSC0256

L’Escola de dansa Spin presenta les coreografies seleccionades per a la temporada de concursos 2016

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Falta un mes perquè comenci la temporada de concursos de dansa 2016. Primer serà el torn de la final espanyola del certamen internacional Dance World Cup, després d’Anaprode – concurs nacional per excel·lència – i, per últim, del Premi Jujol de dansa. Entre les bambolines del Centre Cívic Nord (Barcelona) no es parla de res més. Avui és dia d’assaig general, però amb públic. Els 55 alumnes de l’Escola de dansa Spin que participen a la primera mostra de dansa que l’escola organitza enguany dediquen els darrers minuts a escalfar, repassar les seves coreografies o a fer retocs d’última hora al vestuari.

Cada any, l’Escola de dansa Spin programa una actuació destinada a què els ballarins i ballarines del centre puguin posar-se a prova dalt de l’escenari abans de fer-ho davant  d’un jurat professional. Això és el que passarà als certàmens de dansa en què l’escola participarà al llarg dels propers mesos, juntament amb altres centres de Catalunya.

Aquest 2016 la mostra s’ha celebrat el dia 28 de febrer, quasi un mes abans que comenci el Dance World Cup Spain (24 – 27 de maig). Abans d’alçar el teló, Susana Arribas, directora del centre, ha volgut recordar a l’auditori el caràcter de la mostra: “Es tracta d’un assaig”, ha afirmat. “Encara tenim temps per acabar de pulir algunes coses”.

El programa de la presentació incloïa 89 peces individuals – tant de repertori com de creació pròpia – 24 balls grupals, dos duos i un trio. Totes les coreografies han estat preparades i treballades durant les classes anuals. Els professors de les àrees de clàssic (Miriam Domínguez), contemporani (Neus Ledesma)  i danses urbanes (Javier Bolance i Ester Mestre) han tingut, en molts casos, una feina doble: la coreogràfica i la docent.  El procés ha comptat amb la supervisió, coordinació i participació de Susana Arribas. També ella és professora de dansa clàssica, disciplina que ensenya des de fa més de 20 anys.

Però preparar un concurs no implica l’aturada de les classes regulars. En aquest sentit, professors i alumnes han hagut de treballar dur per tal de compaginar-les amb els assaigs, que, a més, sovint incloïen versions alternatives de la mateixa coreografia; els requisits d’edat, nombre de ballarins i estil de cada concurs són diferents. Això exigeix dels alumnes que siguin capaços de memoritzar variants de cadascun dels balls en què participen, a més d’ integrar-hi les seves habilitats artístiques i tècniques. 

Galeria de “Mostra 2016 – SPIN”

Fes click sobre una de les imatges per obrir el visor.

Fotografies: Martina Alcobendas.

Advertència legal: no és permesa la reproducció o difusió d’aquestes fotografies, excepte per part dels ballarins que hi surten o dels titulars dels seus drets d’imatge.

 


La mostra: punt de trobada entre professors i ex alumnes

Martina Alcobendas (Barcelona) –. L’Andrea Sanz va començar a ballar amb tres anys a l’Escola de dansa Spin. Ara en té 19 i, encara que no participa a la mostra, és l’encarregada d’assistir el tècnic de so del Centre Cívic Nord per tal que a cada coreografia soni la pista d’àudio corresponent.  A més, dos dies a la setmana fa d’ajudant a les classes de dansa dels més petits de l’Escola de dansa Spin. Al seu costat hi ha la Cristina Castells, ex alumna de l’escola. Al final de l’actuació, les dues recorden l’època en què eren elles qui pujaven a l’escenari. “Va ser una etapa molt emocionant”, comenta la Cristina. “Passàvem molts nervis”.

jh

Cristina Castells i Andrea Sanz al concurs Youth American Prix. París, 2013.

Centenars d’alumnes han passat per l’Escola de dansa Spin des de la seva fundació al barri barceloní de Sant Andreu l’any 1998. Molts d’ells segueixen assistint a les mostres, espectacles i festivals que organitza l’escola, alguns en qualitat d’aficionats a la dansa i d’altres com a ballarins professionals. És el cas de Marta Tejada, que també era el 28 de febrer al Centre Cívic Nord. La Marta va seguir la seva formació al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma i actualment forma part de la companyia 360º Danza Contemporánea. “De la formació que vaig rebre a l’Escola de dansa Spin en destacaria la musicalitat i la capacitat de treballar en grup”, comenta.

Alguns dels membres de l’equip docent de l’escola de dansa Spin també van començar la seva formació al centre o van estar sota el mestratge de la seva directora, Susana Arribas. Miriam Domínguez, professora titular de dansa clàssica, va seguir els cursos de la Royal Academy of Dance que s’imparteixen a l’escola. Posteriorment, va cursar la carrera de Fisioteràpia, fet que complementa el seru perfil com a mestre de dansa. Fins fa ben poc, coincidia a l’escola amb una companya d’estudis, Neus Ledesma (ballarina, coreògrafa i fundadora de la companyia Hand made Dance).

La Neus, que va graduar-se a la prestigiosa The Place de Londres, va marxar fa poc a Alemanya per a continuar la seva carrera com a coreògrafa. A la mostra del dissabte dia 28 de febrer s’hi han pogut veure algunes de les seves coreografies. També hi ha estat representat el ballarí i coreògraf Miquel G. Font, ex alumne d’Arribas i director de la companyia contemporània Habemus corpusPatos, la peça que va coreografiar per a les alumnes senior de l’escola en motiu del festival del curs passat, és una revisió del clàssic quartet del segon acte d’ El llac dels cignes.

_DSC0175

Escena de Patos (Miquel G. Font). Imatge: Martina Alcobendas.

La majoria d’ex alumnes coincideixen en què el món de la dansa ha canviat molt en els últims anys. “Els concursos són cada vegada més competitius”, comenta la Cristina. La Marta, en canvi, els recorda com “una experiència més”. “No ho vivíem amb nervis”, afirma. La sensació general, però, és que cada vegada hi ha més nivell.

“No hem canviat la manera de treballar al llarg de les generacions”, afirma Susana Arribas. Però Míriam Domínguez, que va formar part dels primers grups d’alumnes que assistien a concursos en representació de l’escola, afegeix una cosa més: “Les alumnes es veuen les unes a les altres, des de ben petites. I s’exigeixen més i donen més des d’aleshores, perquè veuen que als concursos hi ha gent molt bona”. Totes dues professores coincideixen en una cosa: mentre que els exàmens reglamentaris de la Royal Academy of Dance permeten treballar la tècnica de la classe, competicions i certàmens serveixen per explotar la vessant artística i coreogràfica de la dansa.

‘EL OTRO’: LA COSMOVISIÓ DEL ‘JO’

DSC04962

Quim Vilagran i Romain Chat durant la representació de El otro. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

La Casa Elizalde acull EL OTRO, una proposta d’espectacle autosuficient a càrrec de Romain Chat i Quim Vilagran

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. La condició humana implica dualitat: tots tenim un altre jo, una faceta amagada de nosaltres mateixos que, només de tant en tant, surt a la llum. El otro, de Quim Vilagran i Romain Chat, és una coreografia multidisciplinària de plantejament minimalista que explora aquesta característica tant nostra. Moviment i poca rigidesa (sense cap guió que marqui el què s’ha de fer o el què s’ha de dir) és l’únic que Chat i Vilagran necessiten per posar-se a la pell de ‘l’altre’ que hi ha en ells.

La coreografia té una estructura en format tràiler. Són els dos ballarins els encarregats de muntar l’escenografia, sense ajuda de cap tècnic. Escenes de dansa s’intercalen amb diàlegs entre Vilagran i Chat, tot combinat amb música (que varia en funció  del to que prengui en cada moment l’espectacle). Tampoc no hi falta la crítica social al consumisme com a pretesa font de felicitat o a la cosificació de l’ésser humà.

“Hago lo que puedo para ser un objeto perfecto. No hablar, no actuar, no sentir, no pensar”.

– Quim Vilagran, durant l’actuació.

Però El otro és més que dansa. Cada pocs minuts els intèrprets interrompen el seu diàleg, coreografia o performance i, amb l’ajuda d’un parell de Playmobils i la càmera d’un iPhone, simulen una ruta turística dels dos ninots per la ciutat de Barcelona. Els ballarins fins i tot han creat un idioma propi per a fer parlar als ninots. Escena rere esencena, Vilagran i Chat van contruint un espectacle inspirat en un tràiler suecat (a partir del tràiler d’un film, recreen una història amb una escenografia casolana, de baix pressupost).

No és el primer cop que els ballarins interpreten la peça: l’Antic Teatre o la Mostra IN SITU del 2015 són alguns dels escenaris on també ha arribat la proposta. Aquest cop, El otro es va presentar el dimecres 24 de febrer a La Casa Elizalde. Es tracta d’un dels espectacles que forma part del llistat de propostes culturals que el centre cultural ofereix. D’aquesta manera, artistes de tots els estils i procedències poden apropar les seves creacions a l’espectador.

Quim Vilagran i Romain Chat: “EL OTRO és la nostra primera peça professional”

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Quim Vilagran (Girona, 1978) i Romain Chat (Lyon, 1980) defineixen com “atípica” la seva trajectòria com a ballarins. En Quim és biòleg i en Romain químic. Els dos van començar la seva formació artística sent adults i, atrets pel moviment, van traslladar-se a Barcelona. Allà participen a diverses activitats organitzades pels principals centres de creació de Barcelona. “Vam coincidir en molts tallers sense avisar-nos abans. I vam notar un interès comú”, comenta en Romain.

La coincidència decisiva es produeix a Nunart, dins del grup de formació dirigit per la ballarines i professores Laura Vilar i Ona Mestre. Allà neix el que en Quim i en Romain defineixen com l’inici d’un “viatge“. Hores de conversa, dies d’assaigs i setmanes de treball cristal·litzen finalment en EL OTRO, la primera peça de la parella. Però el vertader boom per als ballarins es produeix quan presenten el projecte al col·lectiu GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics). EL OTRO guanya el premi del públic a l’edició 2014 del certamen “Caravana de Tràilers“.

Experimentació, innovació i introspecció són els tres eixos que composen el que Quim Vilagran i Romain Chat anomenen “democratització de la dansa”. Més moviment i menys virtuosisme. Més realitat. Més veritat. Aquesta és el missatge que, des de 2014, en Quim i en Romain llancen al públic cada cop que pugen a l’escenari.

DSC04928

A l’esquerra, Romain Chat. A la dreta, Quim Vilagran. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

The Big Dance 2016 celebra el seu 10è aniversari amb Akram Khan

14354758730_f64f9a4f14_o.jpg

Akram Khan, l’espectacle Chotto Desh. Fotografia: Richard Haughton.

The Big Dance 2016 celebra el seu 10è aniversari amb el ballarí Akram Khan

Júlia Canals (Barcelona)-. El festival de dansa The Big Dance, organitzat cada dos anys per la Foundation for Community Dance i l’alcaldia de Londres, celebra aquest 2016 la seva desena edició. El projecte tindrà lloc el 20 de maig, coincidint amb la setmana de la dansa al Regne Unit. Els milers de persones que hi participen sortiran als escenaris d’arreu del món per tal d’interpretar una mateixa coreografia muntada per Akram Khan, coreògraf britànic.

Akram Khan és un dels ballarins de dansa contemporània més reconeguts a escala mundial per la seva tècnica i destresa. L’obra del ballarí i coreògraf britànic destaca pel seu component intercultural. Estils de dansa de cultures molt diverses, com la hindú i la bengalí, són un element essencial de les seves creacions.

“The Big Dance Pledge is a free opportunity to learn an original choreography, or develop it to make it your own, then perform it wherever you are as part of our worldwide performance day”.

– The Big Dance 

Des del 2006, aquesta gran celebració de dansa reuneix a milers de ballarins professionals, aficionats, escoles de dansa, col·lectius i associacions que prenen lloc en l’espectacle.The Big Dance és, de fet, una de les moltes activitats que s’organitzen durant la Big Dance Week al Regne Unit. Al llarg d’una setmana, Flash mobs en centres comercials i museus, sessions d’improvisació o activats de la promoció de la dansa com a alternativa a l’esport omplen els carrers de totes les localitats del Regne Unit, des de Londres fins als municipis més petits. Fer arribar la dansa a tothom és el principal objectiu de la Big Dance Week.

La coreografia 

La superació de l’adversitat o l’assoliment dels propis objectius són les idees en què s’ha inspirat Akram Khan per crear la coreografia, que acompanyarà una peça musical del compositor Nitin Sawhney. A més, el projecte compta amb la col·laboració de diferents membres de la companyia Akram Khan. La companyia viatjarà a Espanya a principis de març per oferir als participants classes de formació que permetin millorar i perfeccionar la coreografia abans de la seva estrena el dia 20 de maig.

L’entitat que gestiona a Espanya les participacions a la Big Dance és el British Council.

Akram Khan, coreògraf multicultural

Akram Khan

Akram Khan, Londres (2010).

Júlia Canals (Barcelona) -. Akram Khan és un dels coreògrafs i ballaríns britànics més reconeguts a escala internacional. La integració d’estils de ball d’arreu del món és el tret més característic de l’estil de Khan, descendent d’una família de Bangladesh.

Amb tan sols set anys d’edat, i sense haver acabat de perfilar bé les tècniques bengalís, comença a interessar-se professionalment per la dansa. És aleshores quan coneix i explorar a fons una disciplina de la dansa que marcarà tota la seva carrera: el Kathak, considerat un dels vuit balls clàssics hindús.

A partir del 1994 descobreix la bellesa de la dansa contemporània a la Universitat de Montfort. Allà s’interessa per les noves formes de moviment, la qual cosa l’impulsa a seguir explorant les dinàmiques de la dansa moderna. Dos anys després, acaba els seus estudis a la Nothern School of Contemporany Dance de Leeds, on treballa tècniques com la Graham, el Cunningham i l’Alexander, entre d’altres.

La seva primera creació en solitari és Loose in Flight (1995). Per primera vegada, Akram Khan trepitja l’escenari i hi deixa la seva petja d’identitat més característica: la multiculturalitat. Al profund coneixement del ballarí dels passos més tradicionals de la dansa primitiva s’hi suma el seu domini de les tècniques apreses a Leeds.

L’any 2000 funda la seva pròpia companyia de ball, batejada amb el seu nom. El projecte, però, neix un any enrere, a partir de la conversa que Akram Khan i l’ex ballarí Farooq Chaudhry varen mantenir l’any 1999, al foier del  Queen Elizabeth Hall de Londres. La fundanció de la seva pròpia companyia també marca l’inici de la seva carrera com a coreògraf d’èxit. Colabora amb artistes com Nitin Sawhney, amb qui creà Kassh (2002), nombrat el millor espectacle a França aquell mateix any;  amb Hanif Kureishi, dels que va resultar la peça de A God of small tales (2003); i amb Sidi Larbi Cherkaoui, entre d’altres,  amb qui produeix Zero degrees (2005).

El ballarí ha rebut nominacions en certàmens de dansa de tot el món, tant per les seves creacions com a coreògraf com per les seves interpretacions com a ballarí. En total, ha guanyat més de dinou premis i actualment és una de les apostes més segures dels escenaris europeus. L’any passat, va optar al Premit Butaca de Dansa per Torobaka, peça creada juntament amb Isaac Galván.

 Chotto Desh, el darrer espectacle que el ballarí va presentar al Mercat de les Flors, va tenir una gran acollida entre el públic català. D’inspiració llegendària i ambientació fantàstica, Chotto Desh recrea un món simbòlic on la natura, l’ésser humà i la música formen part d’una sola cosa. El fil conductor de la peça és un conte de l’escirptora índia Karthika Nair.

ExpresSA’NTS: Cos i ritme

L’ExpresSA’NTS celebra la segona jornada de la seva segona edició al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs

DSC04856

Mostra de dansa de l’ExpresSA’NTS. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Júlia Canals (Barcelona) -. L’ExpressSA’NTS posa punt i final a la seva segona edició amb un gran èxit de participació. El festival artístic, amb una durada de cinc hores en les seves dues jornades, ha ofert una gran varietat de propostes durant aquest cap de setmana, totes centrades en el moviment del cos i el ritme de la música: dansa clàssica i urbana, teatre, cants corals, orquestres i, fins i tot, acrobàcies. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’una vintena d’entitats i hi han participat  més de cent alumnes de diversos centres educatius del barri barceloní de Sants.

Tres companyies de dansa van participar a l’ExpresSA’NTS: La Companyia, Escola de circ i dansa La Sala i, per últim, La Urban Dance Factory.

Les coreografies de la primera agrupació eren el resultat de la barreja de diferents estils. Els ballarins s’adaptaven a qualsevol ritme: començant per una coreografia amb matisos de dansa contemporània i altres tècniques d’expressió corporal, i acabant per un estil totalment diferent com és la salsa.

La segona companyia, al seu torn, presentava al públic una proposta força diferent: una coreografia del més pur estil de dansa moderna amb acrobàcies intercalades.

Va ser La Urban Dance Factory l’encarregada de posar punt i final al cicle d’actuacions de dansa de la jornada. I ho va fer, com no podia ser d’una altra manera, amb dansa urbana. El públic de l’ExpresSA’NTS va ser testimoni d’actuacions d’estils molt diversos. El festival es va configurant com el punt de trobada de tots aquells ballarins joves que comparteixen la passió per la dansa, cadascú des del seu estil.

Els grups d’actuació eren força nombrosos. Cadascun d’ells va ser capaç de superar el repte de ballar davant del públic amb escreix fusionant diferents tècniques de la dansa moderna amb un nivell de notable professionalitat (considerant que eren ballarins amateurs de 14 a 18 anys).