El Mercat de les Flors: la casa de la dansa moderna

logo-mercat-DMov-350x308

Júlia Canals (Barcelona) -. El Mercat de les Flors, teatre municipal de referència, va ser fundat l’any 1983 de la mà de Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall, al Palau d’Agricultura de Montjuïc, amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Tanmateix, no va ser inaugurat fins el 1985.

Actualment està considerat un centre de referència pel que fa a les arts escèniques en totes les seves modalitats. Tot i així, té un especial interès per la dansa, motiu pel qual n’ha esdevingut una eina de foment d’investigació, producció i difusió. El teatre acull tot tipus de dansa, però és conegut per donar cabuda, sobre tot, a projectes de dansa moderna.

Des de fa aproximadament una dècada, el Mercat de les Flors du a terme una funció educadora en dos àmbits molt concrets: la normalització de la dansa a Barcelona i la socialització i integració dels diferents grups que en formen part. Per aconseguir-ho participa en l’organització d’activitats relacionades amb el món de l’escenografia, a més de produir material didàctic propi. Tot plegat és al servei del seu principal objectiu: el foment de les arts en moviment.

El Mercat de les Flors ha desenvolupat diferents programes amb la col·laboració d’agents nacionals, estatals i internacionals. Un dels més populars és el projecte “Apropa Cultura”, que dedica tot l’any a realitzar aquesta tasca a nivell nacional.

Anuncis

Sonia Rodríguez: coreògrafa, directora i ballarina

soniarodriguez

Crèdits de la imatge: Sonia Rodríguez

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Sonia Rodríguez (1974, Las Palmas de Gran Canaria) compta amb un ampli reconeixement internacional. Des que va iniciar-se en el món de la dansa ha participat en diversos projectes d’arreu del món com a coreògrafa, ballarina i, fins i tot, professora.

Comença la seva carrera professional el 1992 participant com a intèrpret a diferents companyies europees. Algunes d’elles són Provisional Danza (Madrid 1992-1996), Charleroi Danses (Bèlgica 1996-1998), En-Knap (Eslovènia 1999-1998) i Gissela Rocha (Zurich 1999). No va ser fins el 1999 que va començar la seva professió com a ajudant de corògrafa de la mà de Rui Horta, Alemanya.

El 2002 va ser l’ any que va donar un gir definitiu a la seva carrera. A banda de treballar per companyies tan significatives com H2dance (Anglaterra), també va guanyar el premi Millor Intèrpret del Certamen Coreogràfic de Madrid, que li va permetre participar al American Dance Festival (EUA). Aquest mateix any, funda la seva pròpia companyia (Cia. Sonia Rodríguez) i es llença a la elaboració de diverses peces de gran rellevància per a la seva carrera. La primera va ser, justament, Caos, la qual segueix interpretant als escenaris pel seu gran reconeixement.

Posteriorment, i amb l’ajuda del seu equip crea  15 minutos, Azar, Signs, Walk by, El habla del cuerpo, Mabel, One thing leads to another i Señales a Lala, entre d’altres. A més, en produeix d’altres per a diferents escoles i esdeveniments amb la col·laboració d’altres professionals: Walk by, Trasbordo, Bal(l)ade, Forbidden Colours, Más aire que palabras, Thirteen Steps i Contemplatio-Performed.

En els últims anys ha col·laborat com a intèrpret amb altres companyies importants d’arreu del món, com Cie Yann Lheureux (Montpellier), i ha estat professora convidada en altres entitats com el Conservatori de Portugal (Lisboa), Metros (Barcelona), Lanonima Imperial (Barcelona).

 

HMD: la companyia

Untitled

 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Hand Made Dance (HMD) és molt més que una companyia de dansa contemporània. Fundada per les ballarines i coreògrafes Neus Ledesma i Andrea Just el 2011, HMD s’ha posicionat els darrers anys com un dels projectes més innovadors de la dansa contemporània i les arts visuals. HMD ha realitzat diverses incursions en la disciplina de la videodansa, l’experimentació escènica i la instal·lació. La transversalitat és una constant en la seva obra. De fet, Croma – projecte de HMD en col·lboració amb el dissenyador gràfic Pelayo Méndez – ha estat premiada als Future Internet – Performing Arts 2015 per la innovació artística que du a terme la companyia en el camp de les noves tecnologies. Organitzat per la Direcció de Creativitat i Cultura de l’Institut de Cultura de Barcelona, aquest certamen reconeix els millors projectes escènics interactius que tenen lloc a la ciutat comtal.

Tant Just com Ledesma han cursat estudis superiors de dansa contemporània a la prestigiosa The Place, una de les escoles de contemporani més reconegudes a títol internacional. Ledesma, de fet, encara sent alumna de The Place va participar a la Gala del 40 aniversari del Duc de York al Buckingham Palace com a ballarina de la peça The Still Point (James Cousins).

Les dues fundadores també tenen una altra cosa en comú: tant Just com Ledesma van començar la seva carrera artística a Barcelona, a Company & Company i a l’Escola de dansa Spin respectivament. Dos anys després de crear HMD, Just va treballar a l’English National Opera com a freelancer l’any 2013 com.  En aquest temps, Ledesma ha completat un Grau en Comunicació i un Postgrau en Gestió cultural, que ha compaginat amb la seva feina de professora de dansa contemporània.

Aquesta és la relació de projectes que HMD cita al seu portal web:

 

El projecte

La dansa és una de les activitats que més enriqueix la vida cultural de Barcelona. A través de la dansa ens comuniquem, ens expressem i ens acostem a d’altres cultures. Balla Barcelona neix amb la finalitat de donar veu a tots aquells projectes que, dins les disciplines de la dansa moderna, tenen lloc o sorgeixen a la ciutat comtal. Des d’escoles fins a companyies professionals. Des de coreògrafs reconeguts a ballarins emergents. Tot el que vols saber de la dansa moderna a Barcelona en un sol lloc. Ens pots trobar, també, a Facebook i Twitter.

banner

Contacta amb nosaltres!

Vols sortir a Balla Barcelona? Ets un coreògraf o ballarí emergent i vols donar-te a conèixer? La teva escola o botiga és especialista en dansa moderna? Contacta amb nosaltres a ballabarcelonablog@gmail.com.

Continua llegint

Lush Fields: la conquesta de l’espai

cropped-dsc03903.jpg

Andrea Just i Marta Fleta, d’esquerra a dreta. Crèdits de la imatge: Martina Alcobendas.

La companyia Hand Made Dance presenta la peça Lush Fields a la sala Badabadoc

Martina Alcobendas (Barcelona).- El públic entra a la sala però no hi troba cap butaca. Alguns tracten de situar-se en un racó, els altres, més atrevits, fan una volta per l’espai esperant que la funció comenci. No hi ha escenari. La Sala Badabadoc és circular. Tot el que hi ha és una taula amb cadires al voltant i petits cubicles creats amb tires de paper situats seguint la disposició del plànol d’una casa. Abans que comenci l’espectacle, la majoria del públic ja ha descobert que una de les cortines que formen les tires és, en realitat, una pantalla.  Les imatges que s’hi veuen corresponen al que una càmera situada en un racó de la sala enregistra en directe. No s’aixeca el teló, els llums no s’apaguen. Músics i ballarins ocupen els seus llocs entre el públic. I de sobte, comença Lush Fields.

Lush Fields, l’últim projecte de Hand Made Dance, és una metàfora de la relació de l’home amb l’espai a través de l’arquitectura. En aquest sentit, Lush Fields és un manifest, a més d’un projecte que fusiona dansa contemporània, música en directe i recursos audiovisuals. La mateixa companyia cita a l’arquitecte japonès Toyo Ito a la pàgina de Tumblr que ha creat especialment per a aquest projecte:

Sembla com si ja no fos necessari parlar de l’arquitectura quan aquesta ha estat substituida per la vida i s’ha constituït en ecosistema de moviments.

— Toyo Ito

Lush Fields convida al públic a reflexionar, a través de les performances dels sis ballarins que durant quasi una hora es mouen per tot l’espai de Badabadoc, sobre la forma i la funció de l’arquitectura en el nostre temps. Fins a quin punt l’espai i la disposició que en fa la mà humana condiciona com ens comportem i què sentim? La línia coreogràfica de Lush Fields explora els límits que l’espai imposa als moviments, però també a les emocions. Fins i tot darrere de la primera part de l’espectacle, que es basa en improvitzacions, hi ha reflectida aquesta intenció.

La simetria i les formes geomètriques de la coreografia o la localització dels ballarins remeten constantment a la necessitat de buscar un equilibri entre el que l’espai ens permet fer i el que desitgem que ens permeti. D’això tracta Lush Fields: de la conquesta de l’espai. Només quan l’han conquerit els protagonistes de la peça són capaços de gaudir-ne. De jugar amb les cadires, enlloc de sentir-s’hi encadenats. D’interactuar els uns amb els altres sense l’angoixa de trobar-se atrapats entre quatre parets.

Les peces de HMD compten, en la majoria de casos, amb la participació d’artistes convidats. Formen part del cos de ball de Lush Fields, a més de la pròpia Andrea Just, els ballarins Piedad Albarracín, Angel F. Mateo, Marta Tejada, César López i Marta Fleta. Els dos darrers ja varen col·laborar amb Hand Made Dance al projecte Indexical Space, on també hi va intervenir Núria Garcia Bonilla, (violí) una de les compositores de la música de Lush Fields. Felipe Escalada (viola) és l’altre autor i intèrpret de la música de la peça.

El disseny escènic és de Marina Porta, mentre que del disseny de les estructures se n’ha encarregat l’arquitecte Karl Just.