Lush Fields: la conquesta de l’espai

cropped-dsc03903.jpg

Andrea Just i Marta Fleta, d’esquerra a dreta. Crèdits de la imatge: Martina Alcobendas.

La companyia Hand Made Dance presenta la peça Lush Fields a la sala Badabadoc

Martina Alcobendas (Barcelona).- El públic entra a la sala però no hi troba cap butaca. Alguns tracten de situar-se en un racó, els altres, més atrevits, fan una volta per l’espai esperant que la funció comenci. No hi ha escenari. La Sala Badabadoc és circular. Tot el que hi ha és una taula amb cadires al voltant i petits cubicles creats amb tires de paper situats seguint la disposició del plànol d’una casa. Abans que comenci l’espectacle, la majoria del públic ja ha descobert que una de les cortines que formen les tires és, en realitat, una pantalla.  Les imatges que s’hi veuen corresponen al que una càmera situada en un racó de la sala enregistra en directe. No s’aixeca el teló, els llums no s’apaguen. Músics i ballarins ocupen els seus llocs entre el públic. I de sobte, comença Lush Fields.

Lush Fields, l’últim projecte de Hand Made Dance, és una metàfora de la relació de l’home amb l’espai a través de l’arquitectura. En aquest sentit, Lush Fields és un manifest, a més d’un projecte que fusiona dansa contemporània, música en directe i recursos audiovisuals. La mateixa companyia cita a l’arquitecte japonès Toyo Ito a la pàgina de Tumblr que ha creat especialment per a aquest projecte:

Sembla com si ja no fos necessari parlar de l’arquitectura quan aquesta ha estat substituida per la vida i s’ha constituït en ecosistema de moviments.

— Toyo Ito

Lush Fields convida al públic a reflexionar, a través de les performances dels sis ballarins que durant quasi una hora es mouen per tot l’espai de Badabadoc, sobre la forma i la funció de l’arquitectura en el nostre temps. Fins a quin punt l’espai i la disposició que en fa la mà humana condiciona com ens comportem i què sentim? La línia coreogràfica de Lush Fields explora els límits que l’espai imposa als moviments, però també a les emocions. Fins i tot darrere de la primera part de l’espectacle, que es basa en improvitzacions, hi ha reflectida aquesta intenció.

La simetria i les formes geomètriques de la coreografia o la localització dels ballarins remeten constantment a la necessitat de buscar un equilibri entre el que l’espai ens permet fer i el que desitgem que ens permeti. D’això tracta Lush Fields: de la conquesta de l’espai. Només quan l’han conquerit els protagonistes de la peça són capaços de gaudir-ne. De jugar amb les cadires, enlloc de sentir-s’hi encadenats. D’interactuar els uns amb els altres sense l’angoixa de trobar-se atrapats entre quatre parets.

Les peces de HMD compten, en la majoria de casos, amb la participació d’artistes convidats. Formen part del cos de ball de Lush Fields, a més de la pròpia Andrea Just, els ballarins Piedad Albarracín, Angel F. Mateo, Marta Tejada, César López i Marta Fleta. Els dos darrers ja varen col·laborar amb Hand Made Dance al projecte Indexical Space, on també hi va intervenir Núria Garcia Bonilla, (violí) una de les compositores de la música de Lush Fields. Felipe Escalada (viola) és l’altre autor i intèrpret de la música de la peça.

El disseny escènic és de Marina Porta, mentre que del disseny de les estructures se n’ha encarregat l’arquitecte Karl Just.

 

Un pensament sobre “Lush Fields: la conquesta de l’espai

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s