‘CITA A CIEGAS’: PERSEGUINT L’AMOR

‘Cita a Ciegas’, peça de Sol Picó i Marco Mezquida, s’estrena al local barceloní ArtTe

Júlia Canals (Barcelona) -. Cita a ciegas és la història d’amor entre dues persones que no s’han vist mai. L’obra, de fet, s’inicia amb una conversa a través de la xarxa social Whatsapp amb la pretensió de donar un enfocament més actual de les relacions humanes.

Només començar l’espectacle, apareix la ballarina i coreògrafa Sol Picó, amb els ulls coberts per una tela. Tot seguit, Picó es mou entre les taules i cadires d’ArtTE  – la cafeteria on té lloc l’epectacle –  amb l’objectiu de trobar la seva cita. Mentre ho fa, entra en contacte amb el públic, fent la coreografia més humana, més propera a l’espectador. És aleshores quan el pianista i músic Marco Mezquida apareix i es dirigeix al piano. Home i dona es troben per primera vegada.

A partir d’aquest moment, es produeix una fusió entre música i dansa. Ambdós intèrprets es mouen de manera coordinada, creant una peça conjunta plena d’improvitzacions i emocions. Músic i ballarina mantenen el contacte visual en tot moment, tot allunyant-se del públic i creant una atmosfera íntima. Al cap i a la fi, estan a la seva primera cita.

Cita a Ciegas està repleta d’humor i expressivitat. A través de moviments secs, gestos de tota mena i alguns cops a si mateixa, Picó expressa els seus sentiments i es comunica amb el públic. La sala esclata a riure en diverses ocasions; i és que la ballarina espanyola no es priva en cap moment a l’hora de comunicar-se a través de la dansa. A tot això, els sons vocals que Picó profereix durant la peça complementen la manera desacomplexada d’expressar-se de la ballarina, tant habitual en totes les seves coreografies. Tampoc no hi falten les sabatilles de punta, presents en quasi totes les seves creacions: des de Bésame el cactus a One hit wonders.

Al llarg de l’espectacle, Sol Picó utilitza tot l’espai al seu abast per interpretar la peça. Això la du a moure’s per tot l’escenari, per damunt el piano i, fins i tot, per damunt d’alguns dels espectadors.

L’obra conclou amb un ball lent entre músic i ballarina, que representa l’inici d’una nova relació amorosa.

Anuncis

Sol Picó: dansa, coreografia i direcció

Captura.PNG

Sol Picó a l’estrena de ‘Cita a Ciegas’. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Ariadna Bruguera (Barcelona) .-  Sol Picó (Alcoi, 1967) és una ballarina i coreògrafa valenciana. La dansa clàssica, l’espanyola i la contemporània són les tres disciplines més habituals en les seves creacions artístiques.

Malgrat l’any 1988 va crear la seva primera companyia, anomenada Danza Robadura, és amb la Companyia Sol Picó (1994) amb la que ha anat creant el seu segell artístic personal. Els títols de les creacions i el llenguatge interpretatiu i creatiu que empra la ballarina denoten la particularitat de les seves obres. Razona la vaca (1995), Bésame el cáctus (2001), La dona manca o Barbie Superestar (2003), Sirena a la plancha (2008) i Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) són només alguns dels exemples de les peces que configuren el repertori de la coreògrafa valenciana.

Picó va formar-se, entre d’altres, al Movement Research de Nova York. Va ser a la ciutat nord-americana on va poder col·laborar, durant els primers anys de la seva formació, amb d’altres companyies i coreògrafs d’arreu, com ara Rayo Malayo Danza o la companyia Arte Total Los Rinos.

La Companyia Sol Picó va ser resident de dansa al Teatre Nacional de Catalunya durant el període de l’any 2002 al 2004. Durant els 22 anys de recorregut que du la companyia, Picó compta amb l’experiència d’haver actuat en més de 900 representacions a 25 països diferents. Però la línia que continua mantenint-se en les seves obres, inclús després d’haver trepitjat tants escenaris, és la de la mescla de diferents gèneres, sempre guardant un racó per l’humor.

La companyia de l’alcoiana és una de les més reconegudes del nostre panorama actual. D’entre la vintena de reconeixements que ha rebut, en són destacables:

  • Premi Nacional de Dansa de Catalunya.
  • 7 Premis Max.
  • 3 Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.
  • 2 Premis Butaca.
  • Premi FAD Sebastià Guasch.

SWEET FEVER: UN HOMENATGE A HOLLYWOOD

El ballarí Pere Faura presenta la mostra final del taller “Sweet Fever” a l’Antic Teatre 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Després de tres setmanes d’assajos i formació, els participats del taller Sweet Fever impartit pel ballarí i coreògraf Pere Faura estan d’enhorabona. Finalment presenten la mostra final de la seva feina a l’Antic Teatre.

Entre el 16 i 31 de gener de 2016, el taller Sweet Fever s’ha anat movent per diversos espais de creació de Barcelona. D’aquí que Faura, com a director, parli de “taller itinerant“. Les 10 hores de treball en què consistia s’han dividit entre NunArt, la Caldera, La Visiva, Les Antonietes Teatre i, finalment, l’Antic Teatre.

Els assistents al taller tampoc no han estat sempre els mateixos. Un dels ballarins ho apuntava al col·loqui que va tenir lloc just després de l’espectacle: el dia de l’assaig general – un dia abans de la primera de les dues mostres amb què culminava el taller – va ser la primera vegada que va reunir-se al complet el grup definitiu.

L’espectacle, inspirat en les corografies més icòniques de Hollywood , és un pas més en la relació de Pere Faura amb la cultura pop. En paraules del seu creador, la finalitat de Sweet Fever és investigar les analogies “entre la dansa dels musicals i la dansa de la dico, entre els balls del passat i la música del present, entre el Hollywood dels 80 i el Poblenou d’aquest dissabte nit”.  A les quatre coreografies que composen l’espetacle, s’hi sumen les projeccions simultànies de vídeo de les escenes més icòniques del cine americà dels anys 80. Alguns moviments són, fins i tot, calcs de les que apareixen a les pel·lícules. És el cas de la cèlebre coreografia de Grease que John Travolta va popularitzar l’any 1978.

_DSC0404

Els ballarins, durant la interpretació de Grease lighting.

 

Malgrat Pere Faura no va intervenir a la mostra final de Sweet Fever, tots els participants del taller van destacar la tasca de direcció i coordinació del ballarí i coreògraf durant el col·loqui final. Alguns s’hi van inscriure, fins i tot, per tenir l’oportunitat de treballar amb ell. D’altres van arribar al taller atrets per la idea de treballar convinant material audiovisual i dansa a l’espectacle final.  D’altres, senzillament, es declaren amants de Grease, Saturday Night Fever o altes de les pel·lícules en què s’inspira el show. “Jo vaig venir per aprendre a fer el salt de Flashdance, assenyala una de les participants, entre el riure del públic.

Tot i la bona acollida de l’espectacle entre el públic, tant Pere Faura com els alumnes del taller van voler remarcar que la mostra és un producte no acabat. És el resultat d’una manera de treballar que té en compte el públic i no l’exclou del procés d’assaig. Una de les alumnes del taller, a més, va reivindicar el valor de la performance en la tasca coreogràfica que Faura ha dut a terme. “És el que en el món de la dansa en diem presència. Però crec que el que proposa en Pere és alguna cosa diferent”, comenta.