JEWELS: DANSA ALS CINEMES

23kwu9g

Imatge promocional de “Ballet in Cinema”. Crèdits: Bolshoi Ballet.

Els Cinemes Yelmo estrenen ‘Jewels’, de George Balanchine, a la gran pantalla

Ariadna Bruguera i Martina Alcobendas (Barcelona) -. Una temporada més, els cinemes Yelmo se sumen a ‘Ballet in Cinemas‘, iniciativa impulsada pel Bolshoi Ballet de Rússia per dur a la gran pantalla les millors obres de la dansa clàssica arreu del món. Aquest 2016 és el torn de Jewels, que s’ha projectat per primera vegada als cinemes Yelmo Icaria i Yelmo CastelldefelsYelmo Cines és una extensa xarxa de 400 sales repartides per tot el territori espanyol. L’espectador, com en qualsevol altre cinema, pot escollir d’entre les últimes pel·lícules d’estrena (tant del panorama nacional com de l’internacional). Però el que fa diferent a Yelmo Cines és que a la seva cartellera també hi ha lloc per la dansa.

Jewels no és un ballet a l’ús. Creat per George Balanchine l’abril de 1967, Jewels es divideix en tres moviments: Diamants, Rubís i Esmeraldes. Al contrari del que succeeix amb els ballets tradicionals, no hi ha cap eix temàtic que les uneixi, ni tan sols cap vincle d’estil. Per contra, Balachine representa en cada moviment una etapa diferent de la dansa.

Mentre que Esmeraldes i Diamants remeten més als primers estadis del ballet – des de l’escola romàntica francesa (Giselle) al ballet imperial rus (El llac dels cignes) -, Rubís representa l’arribada del jazz, de la modernitat i, en fi, d’Amèrica. És a Rubís on Balanchine desplega les seves arts com a coreògraf neoclàssic. Jewels s’erigeix, així, com una de les peces de transició més importants entre la dansa clàssica i la dansa moderna.

Aquí podeu veure un fragment de Rubís corresponent a una producció anterior del Bolshoi:

Amb música de Fauré (Esmeraldes), Stravinski (Rubís) i  Tchaikovsky (Diamants), George Balanchine crea un univers únic de colors i moviments que segueix sent aclamat per la crítica dels nostres dies.  Balanchine, l’home que va afirmar que “ballar és fer visible la música”, continua sent un dels coreògrafs millor valorats del segle XX. Segons la llegenda, Balanchine va crear Jewels després de visitar la joieria Van Cleef&Arpels de la Cinquena Avinguda de Nova York.

En motiu de l’estrena a Àsia de la peça Jewels de la companyia russa Bolshoi Ballet, Yelmo Cines la du a Espanya i ofereix la possibilitat de gaudir, des de la butaca del cinema i durant 125 minuts, d’una coreografia que, de moment, no arribarà als escenaris del nostre país.

L’objectiu d’aquest tipus de sessions és apropar a l’espectador la millor selecció de ballet de la temporada 2015/2016. Per a més informació sobre el preu de les entrades o la cartellera de les pròximes sessions dedicades a la dansa, feu click aquí.

 

Anuncis

George Balanchine, el coreògraf més influent del ballet modern

Júlia Canals (Barcelona) -. George Balanchine (1904 – 1983) és un ballarí i coreògraf americà d’origen rus. És considerat una de les figures més representatives de la dansa ja que va ser un dels fundadors del ballet neoclàssic.  La seves creacions estan influenciades tant pel ballet clàssic com per la seva vessant més moderna. Des del tradicional Marius Petipa (Don quixot, Paquita, El llac dels cignes) fins al vanguardista Kasyan Goleizovski. També és conegut per ser el fundador del New York City Ballet, una de les companyies de dansa de més renom a escala mundial.

La seva obra és molt extensa. A la dècada dels vint, Balanchine va tenir una lesió al genoll que va paralitzar la seva carrera com a ballarí per un bon temps. És aleshores quan es comença a dedicar-se plenament a la creació de peces de ball, fins a arribar a l’exitós nombre de 425 obres. La primera de totes va se La nuit (1920) i va acabar amb Noah and the flood (1981), dos anys abans de la seva mort. Entre elles, cal destacar Serenade (1924), el primer ballet del món sense argument, Apolo (1928) i Jewels (1967).

“Ballar és fer visible la música” – Geroge Balanchine

Com a coreògraf, Balanchine té un estil personal i inconfusible. Totes les seves creacions representen una combinació entre influencies russes i americanes amb la finalitat de crear un nou estil únic. Però la seva excepcionalitat com a director i creador va més enllà del resultat final. Cal destacar una peculiaritat en el procés de les seves creacions: totes elles neixen a partir de la música. Gràcies al gran coneixement musical de Balanchine, les seves peces sorgeixen de l’adaptació del moviment del cos a la música de grans compositor com Johann Sebastian Bach o Igor Stravinsky. 

A tot això, cal afegir que el seu caràcter emprenedor el va portar a fundar fins a cinc companyies de ballet diferents, totes elles de la mà de Lincoln Kistein: The Young Ballet, The Ballet Society,  Los Ballets, The American Ballet i American Ballet Caravan.