TEMPORADA DE CONCURSOS 2016

_DSC0256

L’Escola de dansa Spin presenta les coreografies seleccionades per a la temporada de concursos 2016

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Falta un mes perquè comenci la temporada de concursos de dansa 2016. Primer serà el torn de la final espanyola del certamen internacional Dance World Cup, després d’Anaprode – concurs nacional per excel·lència – i, per últim, del Premi Jujol de dansa. Entre les bambolines del Centre Cívic Nord (Barcelona) no es parla de res més. Avui és dia d’assaig general, però amb públic. Els 55 alumnes de l’Escola de dansa Spin que participen a la primera mostra de dansa que l’escola organitza enguany dediquen els darrers minuts a escalfar, repassar les seves coreografies o a fer retocs d’última hora al vestuari.

Cada any, l’Escola de dansa Spin programa una actuació destinada a què els ballarins i ballarines del centre puguin posar-se a prova dalt de l’escenari abans de fer-ho davant  d’un jurat professional. Això és el que passarà als certàmens de dansa en què l’escola participarà al llarg dels propers mesos, juntament amb altres centres de Catalunya.

Aquest 2016 la mostra s’ha celebrat el dia 28 de febrer, quasi un mes abans que comenci el Dance World Cup Spain (24 – 27 de maig). Abans d’alçar el teló, Susana Arribas, directora del centre, ha volgut recordar a l’auditori el caràcter de la mostra: “Es tracta d’un assaig”, ha afirmat. “Encara tenim temps per acabar de pulir algunes coses”.

El programa de la presentació incloïa 89 peces individuals – tant de repertori com de creació pròpia – 24 balls grupals, dos duos i un trio. Totes les coreografies han estat preparades i treballades durant les classes anuals. Els professors de les àrees de clàssic (Miriam Domínguez), contemporani (Neus Ledesma)  i danses urbanes (Javier Bolance i Ester Mestre) han tingut, en molts casos, una feina doble: la coreogràfica i la docent.  El procés ha comptat amb la supervisió, coordinació i participació de Susana Arribas. També ella és professora de dansa clàssica, disciplina que ensenya des de fa més de 20 anys.

Però preparar un concurs no implica l’aturada de les classes regulars. En aquest sentit, professors i alumnes han hagut de treballar dur per tal de compaginar-les amb els assaigs, que, a més, sovint incloïen versions alternatives de la mateixa coreografia; els requisits d’edat, nombre de ballarins i estil de cada concurs són diferents. Això exigeix dels alumnes que siguin capaços de memoritzar variants de cadascun dels balls en què participen, a més d’ integrar-hi les seves habilitats artístiques i tècniques. 

Anuncis

Galeria de “Mostra 2016 – SPIN”

Fes click sobre una de les imatges per obrir el visor.

Fotografies: Martina Alcobendas.

Advertència legal: no és permesa la reproducció o difusió d’aquestes fotografies, excepte per part dels ballarins que hi surten o dels titulars dels seus drets d’imatge.

 


La mostra: punt de trobada entre professors i ex alumnes

Martina Alcobendas (Barcelona) –. L’Andrea Sanz va començar a ballar amb tres anys a l’Escola de dansa Spin. Ara en té 19 i, encara que no participa a la mostra, és l’encarregada d’assistir el tècnic de so del Centre Cívic Nord per tal que a cada coreografia soni la pista d’àudio corresponent.  A més, dos dies a la setmana fa d’ajudant a les classes de dansa dels més petits de l’Escola de dansa Spin. Al seu costat hi ha la Cristina Castells, ex alumna de l’escola. Al final de l’actuació, les dues recorden l’època en què eren elles qui pujaven a l’escenari. “Va ser una etapa molt emocionant”, comenta la Cristina. “Passàvem molts nervis”.

jh

Cristina Castells i Andrea Sanz al concurs Youth American Prix. París, 2013.

Centenars d’alumnes han passat per l’Escola de dansa Spin des de la seva fundació al barri barceloní de Sant Andreu l’any 1998. Molts d’ells segueixen assistint a les mostres, espectacles i festivals que organitza l’escola, alguns en qualitat d’aficionats a la dansa i d’altres com a ballarins professionals. És el cas de Marta Tejada, que també era el 28 de febrer al Centre Cívic Nord. La Marta va seguir la seva formació al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma i actualment forma part de la companyia 360º Danza Contemporánea. “De la formació que vaig rebre a l’Escola de dansa Spin en destacaria la musicalitat i la capacitat de treballar en grup”, comenta.

Alguns dels membres de l’equip docent de l’escola de dansa Spin també van començar la seva formació al centre o van estar sota el mestratge de la seva directora, Susana Arribas. Miriam Domínguez, professora titular de dansa clàssica, va seguir els cursos de la Royal Academy of Dance que s’imparteixen a l’escola. Posteriorment, va cursar la carrera de Fisioteràpia, fet que complementa el seru perfil com a mestre de dansa. Fins fa ben poc, coincidia a l’escola amb una companya d’estudis, Neus Ledesma (ballarina, coreògrafa i fundadora de la companyia Hand made Dance).

La Neus, que va graduar-se a la prestigiosa The Place de Londres, va marxar fa poc a Alemanya per a continuar la seva carrera com a coreògrafa. A la mostra del dissabte dia 28 de febrer s’hi han pogut veure algunes de les seves coreografies. També hi ha estat representat el ballarí i coreògraf Miquel G. Font, ex alumne d’Arribas i director de la companyia contemporània Habemus corpusPatos, la peça que va coreografiar per a les alumnes senior de l’escola en motiu del festival del curs passat, és una revisió del clàssic quartet del segon acte d’ El llac dels cignes.

_DSC0175

Escena de Patos (Miquel G. Font). Imatge: Martina Alcobendas.

La majoria d’ex alumnes coincideixen en què el món de la dansa ha canviat molt en els últims anys. “Els concursos són cada vegada més competitius”, comenta la Cristina. La Marta, en canvi, els recorda com “una experiència més”. “No ho vivíem amb nervis”, afirma. La sensació general, però, és que cada vegada hi ha més nivell.

“No hem canviat la manera de treballar al llarg de les generacions”, afirma Susana Arribas. Però Míriam Domínguez, que va formar part dels primers grups d’alumnes que assistien a concursos en representació de l’escola, afegeix una cosa més: “Les alumnes es veuen les unes a les altres, des de ben petites. I s’exigeixen més i donen més des d’aleshores, perquè veuen que als concursos hi ha gent molt bona”. Totes dues professores coincideixen en una cosa: mentre que els exàmens reglamentaris de la Royal Academy of Dance permeten treballar la tècnica de la classe, competicions i certàmens serveixen per explotar la vessant artística i coreogràfica de la dansa.