FLYING PIGS: QUAN PASSAT I PRESENT ES TROBEN

La Sala Hiroshima acollirà Flying Pigs, d’Eulàlia Bergadà

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Els vincles que ens uneixen amb el passat són el que explica, ens molts casos, què som ara. D’aquesta premissa parteix Flying Pigs, la peça que la ballarina i coreògrafa Eulàlia Bergadà presenta aquest dijous dia 19 a la Sala Hirsoshima de Barcelona. L’espectacle – en cartellera fins el dia 22 de maig – explora els sentiments, pensaments i impulsos que giren entorn de la idea de catàrsi.

En la tragèdia grega, la catàrsi és el procés que experimenta el públic quan s’identifica, viu i sent el mateix que els personatges que observa dalt de l’escenari. Flying Pigs aspira a establir aquesta comunió amb l’audiència a través de símbols i situacions que li siguin familiars: reunions amb amics, festes que s’allarguen fins la matinada i celebracions religioses o populars.  La peça fins i tot es fa referència a la tradicional matança del porc de Mallorca, illa natal d’Eulàlia Bergadà.


Bergadà forma part de la generació d’artistes formats a l’Institut del Teatre que, havent consolidar la seva carrera com a ballarins, ara despunten en el món de la coreografia. Flying Pigs va ser, de fet, el projecte de final de carrera de la ballarina.

Bergadà ha ballat amb companyies com La Veronal, IT Dansa o Corcada Teatre, i des del 2006 també coreografia les seves pròpies peces. El 2015 va rebre el Premi de Dansa de l’Institut del Teatre per Gold Dust Rush, que enguany s’entrenarà al Festival Grec de Barcelona.

 

Anuncis

PREMIS DE LA CRÍTICA XVIII

La plataforma Recomana.cat organitza per segon any consecutiu la gala dels Premis de la Crítica

Martina Alcobendas (Barcelona) – . Hi ha molts mites sobre la crítica. Cèlebre és l’opinió que el guionista i actor John Osborne (Look back in anger) va donar quan li van demanar què en pensava: “Preguntar-li a un escritor el que sent pels crítics és com preguntar-li a un fanal què sent pels gossos”.

Actes com el que la plataforma Recomana.cat va organitzar el dia 21 de març serveixen per desmentir mites com aquest. Els Premis de la Crítica no tan sols reconeixen les millors produccions d’arts escèniques de factura nacional després d’un acurat procés de selecció i diverses jornades de debat. Són, a més, una eina poderosíssima de reivindicació  de la cultura  i una tribuna per escoltar les veus dels creadors. Una cita on crítics i artistes donen la cara i rendeixen comptes davant de qui té l’última paraula: el públic.

premis c

L’escenari dels Premis, pocs minuts abans de l’inici de la gala. Fotografia: Balla Barcelona.

La nit va deixar intervencions memorables. Clara Segura, guanyadora del premi a Millor actriu principal, i Mar Ulldemolins, millor actriu de repartiment, van voler mostrar el seu recolzament a les dones treballadores que lluiten arreu del món per tirar la seva família endavant. El director Julio Manrique va recordar la història de superació que entranya la premiada El curiós incident del gos a mitja nit. El seu protagonista, en paraules de Manrique, és “un adolescent autista de 15 anys: una persona extraordinàriament intel·ligent i extraordinàriament complicada que s’enfronta als seus problemes per descobrir la veritat”.

Alguns dels ballarins premiats en les categories de dansa, fos directament o en nom dels seus representants, també van voler expressar el seu agraïment a la crítica i al públic.

 “Con este premio, la suma de estereotipos que arrastra el flamenco han sido superados”

– Responsable del Tablao Cordobés, que va recollir el premi en nom de Farruquito (millor ballarí).

“Esperamos que este premio nos permita venir más por Cataluña”

– Membres de Thomas Noone Dance, guanyadors al guardó de millor espectacle per Medea.

La ballarina Lorena Nogal va dedicar el seu guardó al director de La Veronal, Marcos Morau. Tot i que la companyia no va endur-se el premi a millor espectacle, la crítica va concedir el premi de millor ballarina a Nogal per la seva versatilitat a Vorònia.

 “Un día mis rarezas se convirtieron en extraordinarias virtudes gracias a

Lorena Nogal, en el discurs que la seva representant va llegir a l’entrega de premis.

L’edició d’enguany, que ha tingut lloc a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm el dia 21 de març, ha inclòs per primera vegada les arts de carrer i ha ampliat les categories de dansa. Els periodistes Toni Puntí i Anna Sánchez van ser els conductors de la gala.

12794991_489482801259945_8078507010366508100_o.jpg

Toni Puntí i Anna Sánchez a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Fotografia: Recomana.cat

A més dels Premis de la Crítica, també s’hi va anunciar la guanyadora del Memorial Anna Lizarán, guardó creat per l’Ajuntament d’Esparraguera. La premiada és la jove promesa de l’escena catalana Georgina Latre, que recollirà el premi a Esparraguera, municipi natal de la difunta Lizarán. A l’inici de la gala també va recordar-se la figura de l’actor i presentador Carles Flavià. La notícia de la seva mort es va conèixer el dia anterior a la celebració de la gala.

 

Balla Barcelona: un mes i mig de projecte

Equip de Balla Barcelona (Barcelona) -. Ha estat un mes i mig de feina. El nostre projecte ha anat creixent setmana rere setmana fins al punt que, a dia d’avui, Balla Barcelona ha arribat a un total de 45 publicacions.

Amb les notícies, perfils, galeries d’imatges, entrevistes i cròniques hem sumat més de 9.400 visites. Desenes d’artistes han protagonitzat les nostres entrades: des d’alguns ballarins amateurs, fins a d’altres amb una àmplia experiència sobre els escenaris. Tots ells amb una passió comuna: la dansa.

Ho vam dir des del principi: la dansa és una de les activitats que més enriqueix la vida cultural de Barcelona. A través de la dansa ens comuniquem, ens expressem i ens acostem a d’altres cultures. Al llarg d’un mes i mig ho hem vist sobre els escenaris, però també fora. En el companyerisme que uneix ballarins i coreògrafs. En el profund respecte i l’admiració que els alumnes senten pels seus professors. En la devoció, l’esforç i passió que tots ells posen en el que fan. Hem après que la dansa és, per davant de tot, una forma de vida.

Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a fer créixer aquest projecte!

NOVEMBRE: LA CREACIÓ D’UN ENTORN COMÚ

DSC05037

Els ballarins, durant la representació de “Novembre”. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Roser López Espinosa presenta la seva creació “Novembre” al Centre Cívic Barceloneta

Júlia Canals (Barcelona) -. Des de la seva estrena al festival del Moving Futures Festival (2015, Rotterdam), Novembre, una creació de Roser López Espinosa, ha recorregut diversos escenaris europeus. A Catalunya va poder-se veure per darrera vegada dins del festival SÂLMON, que va tenir lloc al Mercat de les Flors. Ara, la coreògrafa catalana la presenta al Centre Cívic la Barceloneta.

Novembre presenta un terreny on tres ballarins, Diego Sinniger de Salas, Roser López Espinosa i Inés Massoni, intenten construir un entorn comú abans que arribi l’hivern. La peça neix amb la finalitat d’expressar valors propis de la humanitat, entesa com a un conjunt d’éssers que es relacionen entre ells. A partir d’un grup de tres persones que col·laboren entre elles, es posen de manifest l’espai propi i l’espai compartit, el sentit de pertinença i la suma de forces.

Durant una hora, els protagonistes de l’espectacle es relacionen entre sí a través del cos i el moviment. Els ballarins sumen les seves forces per tal d’aconseguir crear estructures complexes amb els seus cossos. Cap d’ells és exclòs de la interpretació. Tot tres es busquen i, en cada moment, s’enllacen d’una manera fluïda fent servir totes les extremitats.

Aquest és un clar exemple de com la dansa contemporània du al ballarí a experimentar els seus límits. López ens ofereix aquesta proposta en una peça que explora totes les possibilitats de moviment i expressió del cos.

Roser López Espinosa: dansa, cos i poesia

5047640906_d49c4a91f5_n

Roser López Espinosa. Crèdits de la imatge: http://www.flickr.com

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Roser López Espinosa (Granollers, 1980) és una ballarina i coreògrafa que ha dut les seves creacions per tota Europa, a més de països com Argentina, Panamà, Japó o Canadà. Graduada en Dansa Contemporània per la MTD Theaterschool d’Amsterdam, el 2005 rep una beca que li permet entrenar amb l’ex entrenador olímpic de la Selecció Espanyola de Gimnàstica Jaume Miró.

L’any 2011 és considerada, per la revista de dansa Susy-Q, com una de les cinc ballarines joves més prometedores de l’Estat espanyol. Dos anys més tard, el seu talent arriba al Mercat de les Flors amb una cooproducció anomenada Lowland, espectacle que encara avui segueix de gira internacional. Actualment és artista associada a La Caldera (Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies de Barcelona) i professora al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut de Barcelona, a més d’impartir cursos dins i fora del nostre país. Combina la seva feina diària amb la creació d’una peça per a l’escola d’Amsterdam on es va graduar.

De la seva trajectòria com a ballarina és destacable que l’any 2012 va col·laborar amb Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta en un projecte anomenat Tranç. Dos anys més tard balla en la reposició de l’espectale Frida d’Amèlia Boluda, com a integrant del Ballet Contemporani de Barcelona al festival GREC. L’any passat va estrenar Novembre en coproducció amb Dansateliers Rotterdam i el Sâlmon festival al Mercat de les Flors.

J. CHITTY & O. GONZÁLEZ: “ANDAR es una pieza sobre la esencia humana”

oie_transparent-2

Martina Alcobendas (Barcelona) -. ANDAR va ser la primera peça de la Companyia 360º DANZA CONTEMPORÁNEA. Aquesta és una de les raons per les quals els seus coreògrafs i intèrprets, Jhosmar Chitty i Oswaldo González, la consideren una de les peces “més especials” que han coreografiat mai. Creada el 2013, ANDAR és fruit d’un procés de creació que comença Àrea, escola barcelonina de referència en l’àmbit de la dansa contemporània i moderna. “Àrea nos dijo: tienes el material, tienes el espacio, tienes la trayectoria. Ahora, compone”, recorda Oswaldo. Tant ell com Jhosmar, nascutsi i formats a Venezuela, van arribar a Barcelona després d’haver format part de reconegudes companyies de dansa al seu país d’origen (entre elles, la Companyia Nacional).

En motiu de la presentació d’ANDAR als premis Beta Pública 2016, Jhosmar Chitty i Oswaldo González han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la seva primera peça com a fundadors i directors de 360º DANZA CONTEMPORÁNEA.

Mira l’entrevista sencera a Youtube.

360º DANZA CONTEMPORÁNEA: fer de la dansa un art

La història de 360º, explicada pels seus protagonistes

Martina Alcobendas (Barcelona) -.  360º DANZA CONTEMPORÁNEA és una companyia  fundada l’any 2013 pels ballarins i coreògrafs veneçolans Jhosmar Chitty, Oswaldo González i Alexis Sulbarán a Barcelona. Tots tres són ballarins consolidats al seu país d’origen, on han rebut diversos premis de distinció a la seva carrera acadèmica i artística. Abans de traslladar-se a Barcelona per tal de continuar els seus estudis a Àrea, des de 2005 treballen junts en diversos espais de creació i companyies de dansa contemporània. “Després de tants anys, es crea com un acoblament corporal”, declara Jhosmar. “De vegades no necessito dir-li el què vull; la manipulo, i surt sol. Ens passa a nosaltres dos i també amb el nostre company Alexis”.

Actualment, 360º DANZA CONTEMPORÁNEA està en vies d’expansió. Per al seu proper projecte comptarà amb un total d’onze ballarins. El cos de ball fix és de cinc: els tres fundadors i les ballarines Marta Tejada i Catherine Stuyt. “Per mi en serien 50, o 100”, comenta Jhosmar. Però nosaltres, com la majoria d’agrupacions independents que es dediquen a la dansa contemporània, no tenim ingressos suficients per a mantenir un elenc tant nombrós. “És una meta. Un objectiu. L’important és creure en el que fem, d’aquesta manera hi podrem arribar algun dia”, assenyala Oswaldo. Un altre dels seus reptes és la creació d’un llenguatge corporal que el públic arribi a associar amb la companyia. 360º DANZA CONTEMPORÁNEA aspira a convertir el moviment en una obra d’art d’autor. A fer de cada peça una obra d’art global, que parteixi d’allò conceptual i des d’allà s’extengui a allò físic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mira l’entrevista sencera a Youtube.

ANDAR, FINALISTA DELS ‘REPTES TALENT UNITED’

360º danza contemporánea participa amb la peça ANDAR a la III Edició Beta Pública 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. La companyia 360º danza contemporánea, resident a Barcelona, és una de les finalistes de Beta Pública 2016, el certamen dedicat a la dansa que la plataforma Talents United organitza amb caràcter anual. A través del que la plataforma anomena ‘reptes’, Talents United va llançant periòdicament convocatòries a les quals els usuaris que s’obrin un perfil a la comunitat poden participar.

Com ha viscut la companyia aquesta experiència?

 La coreografia que 360º ha escollit per participar a l’edició d’enguany és ANDAR, una peça que, en paraules dels seus creadors , neix “a partir del cicle de la vida” i es nodreix de les “experiències, vivències, poètica i imatges de l’acte de caminar”. Oswaldo González – ballarí, coreògraf i co-director de la companyia – i Jhosmar Chitty, directora artística, coreògrafa i ballarina – han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la peça.

Vota per ANDAR fent click al votó M’agrada.

Les sis peces guanyadores de Beta Pública es presentaran els dies 22 i 23 d’abril al Centre Cívic Paco Rabal. Rebran, a més, una bonificació de 200 euros. Cinc d’aquestes peces seran escollides per Talent United, mentre que la restant dependrà del vot de l’audiència. L’edició d’enguany incorpora, a més, una novetat. Una de les peces guanyadores rebrà una invitació per participar a la Artistic Dance Exchange que té lloc a finals d’any a Nova York.

Magda Polo: “Les persones no poden viure sense l’art”

page

Magda Polo i la portada del seu nou llibre, Filosofía de la danza.

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Per celebrar que hem arribat a les 8.000 visites, us convidem a fer una ullada a la nostra última entrevista. Aquest cop, Magda Polo n’és la protagonista.

Polo ha estat professora de diverses universitats, com ara la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en més de 30 Congressos nacionals i internacionals sobre l’Estètica musical i la Interdisciplinarietat artística, i ha dirigit i creat els següents espectacles interdisciplinaris de música, dansa, pintura i videocreació: Babilònia, Scriptum, Ad libitum, Antídot i Volaverunt.

“Només des d’una mirada poètica l’espectador pot estimar molt més la dansa”

 – Magda Polo

Amb la voluntat de conèixer la seva última obra, Filosofía de la danza, us apropem, a través del seu coneixement, a la vessant més teòrica de la dansa com a disciplina artística.