FLYING PIGS: QUAN PASSAT I PRESENT ES TROBEN

La Sala Hiroshima acollirà Flying Pigs, d’Eulàlia Bergadà

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Els vincles que ens uneixen amb el passat són el que explica, ens molts casos, què som ara. D’aquesta premissa parteix Flying Pigs, la peça que la ballarina i coreògrafa Eulàlia Bergadà presenta aquest dijous dia 19 a la Sala Hirsoshima de Barcelona. L’espectacle – en cartellera fins el dia 22 de maig – explora els sentiments, pensaments i impulsos que giren entorn de la idea de catàrsi.

En la tragèdia grega, la catàrsi és el procés que experimenta el públic quan s’identifica, viu i sent el mateix que els personatges que observa dalt de l’escenari. Flying Pigs aspira a establir aquesta comunió amb l’audiència a través de símbols i situacions que li siguin familiars: reunions amb amics, festes que s’allarguen fins la matinada i celebracions religioses o populars.  La peça fins i tot es fa referència a la tradicional matança del porc de Mallorca, illa natal d’Eulàlia Bergadà.


Bergadà forma part de la generació d’artistes formats a l’Institut del Teatre que, havent consolidar la seva carrera com a ballarins, ara despunten en el món de la coreografia. Flying Pigs va ser, de fet, el projecte de final de carrera de la ballarina.

Bergadà ha ballat amb companyies com La Veronal, IT Dansa o Corcada Teatre, i des del 2006 també coreografia les seves pròpies peces. El 2015 va rebre el Premi de Dansa de l’Institut del Teatre per Gold Dust Rush, que enguany s’entrenarà al Festival Grec de Barcelona.

 

Anuncis

PREMIS DE LA CRÍTICA XVIII

La plataforma Recomana.cat organitza per segon any consecutiu la gala dels Premis de la Crítica

Martina Alcobendas (Barcelona) – . Hi ha molts mites sobre la crítica. Cèlebre és l’opinió que el guionista i actor John Osborne (Look back in anger) va donar quan li van demanar què en pensava: “Preguntar-li a un escritor el que sent pels crítics és com preguntar-li a un fanal què sent pels gossos”.

Actes com el que la plataforma Recomana.cat va organitzar el dia 21 de març serveixen per desmentir mites com aquest. Els Premis de la Crítica no tan sols reconeixen les millors produccions d’arts escèniques de factura nacional després d’un acurat procés de selecció i diverses jornades de debat. Són, a més, una eina poderosíssima de reivindicació  de la cultura  i una tribuna per escoltar les veus dels creadors. Una cita on crítics i artistes donen la cara i rendeixen comptes davant de qui té l’última paraula: el públic.

premis c

L’escenari dels Premis, pocs minuts abans de l’inici de la gala. Fotografia: Balla Barcelona.

La nit va deixar intervencions memorables. Clara Segura, guanyadora del premi a Millor actriu principal, i Mar Ulldemolins, millor actriu de repartiment, van voler mostrar el seu recolzament a les dones treballadores que lluiten arreu del món per tirar la seva família endavant. El director Julio Manrique va recordar la història de superació que entranya la premiada El curiós incident del gos a mitja nit. El seu protagonista, en paraules de Manrique, és “un adolescent autista de 15 anys: una persona extraordinàriament intel·ligent i extraordinàriament complicada que s’enfronta als seus problemes per descobrir la veritat”.

Alguns dels ballarins premiats en les categories de dansa, fos directament o en nom dels seus representants, també van voler expressar el seu agraïment a la crítica i al públic.

 “Con este premio, la suma de estereotipos que arrastra el flamenco han sido superados”

– Responsable del Tablao Cordobés, que va recollir el premi en nom de Farruquito (millor ballarí).

“Esperamos que este premio nos permita venir más por Cataluña”

– Membres de Thomas Noone Dance, guanyadors al guardó de millor espectacle per Medea.

La ballarina Lorena Nogal va dedicar el seu guardó al director de La Veronal, Marcos Morau. Tot i que la companyia no va endur-se el premi a millor espectacle, la crítica va concedir el premi de millor ballarina a Nogal per la seva versatilitat a Vorònia.

 “Un día mis rarezas se convirtieron en extraordinarias virtudes gracias a

Lorena Nogal, en el discurs que la seva representant va llegir a l’entrega de premis.

L’edició d’enguany, que ha tingut lloc a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm el dia 21 de març, ha inclòs per primera vegada les arts de carrer i ha ampliat les categories de dansa. Els periodistes Toni Puntí i Anna Sánchez van ser els conductors de la gala.

12794991_489482801259945_8078507010366508100_o.jpg

Toni Puntí i Anna Sánchez a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Fotografia: Recomana.cat

A més dels Premis de la Crítica, també s’hi va anunciar la guanyadora del Memorial Anna Lizarán, guardó creat per l’Ajuntament d’Esparraguera. La premiada és la jove promesa de l’escena catalana Georgina Latre, que recollirà el premi a Esparraguera, municipi natal de la difunta Lizarán. A l’inici de la gala també va recordar-se la figura de l’actor i presentador Carles Flavià. La notícia de la seva mort es va conèixer el dia anterior a la celebració de la gala.

 

Balla Barcelona: un mes i mig de projecte

Equip de Balla Barcelona (Barcelona) -. Ha estat un mes i mig de feina. El nostre projecte ha anat creixent setmana rere setmana fins al punt que, a dia d’avui, Balla Barcelona ha arribat a un total de 45 publicacions.

Amb les notícies, perfils, galeries d’imatges, entrevistes i cròniques hem sumat més de 9.400 visites. Desenes d’artistes han protagonitzat les nostres entrades: des d’alguns ballarins amateurs, fins a d’altres amb una àmplia experiència sobre els escenaris. Tots ells amb una passió comuna: la dansa.

Ho vam dir des del principi: la dansa és una de les activitats que més enriqueix la vida cultural de Barcelona. A través de la dansa ens comuniquem, ens expressem i ens acostem a d’altres cultures. Al llarg d’un mes i mig ho hem vist sobre els escenaris, però també fora. En el companyerisme que uneix ballarins i coreògrafs. En el profund respecte i l’admiració que els alumnes senten pels seus professors. En la devoció, l’esforç i passió que tots ells posen en el que fan. Hem après que la dansa és, per davant de tot, una forma de vida.

Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a fer créixer aquest projecte!

NOVEMBRE: LA CREACIÓ D’UN ENTORN COMÚ

DSC05037

Els ballarins, durant la representació de “Novembre”. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Roser López Espinosa presenta la seva creació “Novembre” al Centre Cívic Barceloneta

Júlia Canals (Barcelona) -. Des de la seva estrena al festival del Moving Futures Festival (2015, Rotterdam), Novembre, una creació de Roser López Espinosa, ha recorregut diversos escenaris europeus. A Catalunya va poder-se veure per darrera vegada dins del festival SÂLMON, que va tenir lloc al Mercat de les Flors. Ara, la coreògrafa catalana la presenta al Centre Cívic la Barceloneta.

Novembre presenta un terreny on tres ballarins, Diego Sinniger de Salas, Roser López Espinosa i Inés Massoni, intenten construir un entorn comú abans que arribi l’hivern. La peça neix amb la finalitat d’expressar valors propis de la humanitat, entesa com a un conjunt d’éssers que es relacionen entre ells. A partir d’un grup de tres persones que col·laboren entre elles, es posen de manifest l’espai propi i l’espai compartit, el sentit de pertinença i la suma de forces.

Durant una hora, els protagonistes de l’espectacle es relacionen entre sí a través del cos i el moviment. Els ballarins sumen les seves forces per tal d’aconseguir crear estructures complexes amb els seus cossos. Cap d’ells és exclòs de la interpretació. Tot tres es busquen i, en cada moment, s’enllacen d’una manera fluïda fent servir totes les extremitats.

Aquest és un clar exemple de com la dansa contemporània du al ballarí a experimentar els seus límits. López ens ofereix aquesta proposta en una peça que explora totes les possibilitats de moviment i expressió del cos.

J. CHITTY & O. GONZÁLEZ: “ANDAR es una pieza sobre la esencia humana”

oie_transparent-2

Martina Alcobendas (Barcelona) -. ANDAR va ser la primera peça de la Companyia 360º DANZA CONTEMPORÁNEA. Aquesta és una de les raons per les quals els seus coreògrafs i intèrprets, Jhosmar Chitty i Oswaldo González, la consideren una de les peces “més especials” que han coreografiat mai. Creada el 2013, ANDAR és fruit d’un procés de creació que comença Àrea, escola barcelonina de referència en l’àmbit de la dansa contemporània i moderna. “Àrea nos dijo: tienes el material, tienes el espacio, tienes la trayectoria. Ahora, compone”, recorda Oswaldo. Tant ell com Jhosmar, nascutsi i formats a Venezuela, van arribar a Barcelona després d’haver format part de reconegudes companyies de dansa al seu país d’origen (entre elles, la Companyia Nacional).

En motiu de la presentació d’ANDAR als premis Beta Pública 2016, Jhosmar Chitty i Oswaldo González han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la seva primera peça com a fundadors i directors de 360º DANZA CONTEMPORÁNEA.

Mira l’entrevista sencera a Youtube.

ANDAR, FINALISTA DELS ‘REPTES TALENT UNITED’

360º danza contemporánea participa amb la peça ANDAR a la III Edició Beta Pública 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. La companyia 360º danza contemporánea, resident a Barcelona, és una de les finalistes de Beta Pública 2016, el certamen dedicat a la dansa que la plataforma Talents United organitza amb caràcter anual. A través del que la plataforma anomena ‘reptes’, Talents United va llançant periòdicament convocatòries a les quals els usuaris que s’obrin un perfil a la comunitat poden participar.

Com ha viscut la companyia aquesta experiència?

 La coreografia que 360º ha escollit per participar a l’edició d’enguany és ANDAR, una peça que, en paraules dels seus creadors , neix “a partir del cicle de la vida” i es nodreix de les “experiències, vivències, poètica i imatges de l’acte de caminar”. Oswaldo González – ballarí, coreògraf i co-director de la companyia – i Jhosmar Chitty, directora artística, coreògrafa i ballarina – han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la peça.

Vota per ANDAR fent click al votó M’agrada.

Les sis peces guanyadores de Beta Pública es presentaran els dies 22 i 23 d’abril al Centre Cívic Paco Rabal. Rebran, a més, una bonificació de 200 euros. Cinc d’aquestes peces seran escollides per Talent United, mentre que la restant dependrà del vot de l’audiència. L’edició d’enguany incorpora, a més, una novetat. Una de les peces guanyadores rebrà una invitació per participar a la Artistic Dance Exchange que té lloc a finals d’any a Nova York.

TEMPORADA DE CONCURSOS 2016

_DSC0256

L’Escola de dansa Spin presenta les coreografies seleccionades per a la temporada de concursos 2016

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Falta un mes perquè comenci la temporada de concursos de dansa 2016. Primer serà el torn de la final espanyola del certamen internacional Dance World Cup, després d’Anaprode – concurs nacional per excel·lència – i, per últim, del Premi Jujol de dansa. Entre les bambolines del Centre Cívic Nord (Barcelona) no es parla de res més. Avui és dia d’assaig general, però amb públic. Els 55 alumnes de l’Escola de dansa Spin que participen a la primera mostra de dansa que l’escola organitza enguany dediquen els darrers minuts a escalfar, repassar les seves coreografies o a fer retocs d’última hora al vestuari.

Cada any, l’Escola de dansa Spin programa una actuació destinada a què els ballarins i ballarines del centre puguin posar-se a prova dalt de l’escenari abans de fer-ho davant  d’un jurat professional. Això és el que passarà als certàmens de dansa en què l’escola participarà al llarg dels propers mesos, juntament amb altres centres de Catalunya.

Aquest 2016 la mostra s’ha celebrat el dia 28 de febrer, quasi un mes abans que comenci el Dance World Cup Spain (24 – 27 de maig). Abans d’alçar el teló, Susana Arribas, directora del centre, ha volgut recordar a l’auditori el caràcter de la mostra: “Es tracta d’un assaig”, ha afirmat. “Encara tenim temps per acabar de pulir algunes coses”.

El programa de la presentació incloïa 89 peces individuals – tant de repertori com de creació pròpia – 24 balls grupals, dos duos i un trio. Totes les coreografies han estat preparades i treballades durant les classes anuals. Els professors de les àrees de clàssic (Miriam Domínguez), contemporani (Neus Ledesma)  i danses urbanes (Javier Bolance i Ester Mestre) han tingut, en molts casos, una feina doble: la coreogràfica i la docent.  El procés ha comptat amb la supervisió, coordinació i participació de Susana Arribas. També ella és professora de dansa clàssica, disciplina que ensenya des de fa més de 20 anys.

Però preparar un concurs no implica l’aturada de les classes regulars. En aquest sentit, professors i alumnes han hagut de treballar dur per tal de compaginar-les amb els assaigs, que, a més, sovint incloïen versions alternatives de la mateixa coreografia; els requisits d’edat, nombre de ballarins i estil de cada concurs són diferents. Això exigeix dels alumnes que siguin capaços de memoritzar variants de cadascun dels balls en què participen, a més d’ integrar-hi les seves habilitats artístiques i tècniques. 

La mostra: punt de trobada entre professors i ex alumnes

Martina Alcobendas (Barcelona) –. L’Andrea Sanz va començar a ballar amb tres anys a l’Escola de dansa Spin. Ara en té 19 i, encara que no participa a la mostra, és l’encarregada d’assistir el tècnic de so del Centre Cívic Nord per tal que a cada coreografia soni la pista d’àudio corresponent.  A més, dos dies a la setmana fa d’ajudant a les classes de dansa dels més petits de l’Escola de dansa Spin. Al seu costat hi ha la Cristina Castells, ex alumna de l’escola. Al final de l’actuació, les dues recorden l’època en què eren elles qui pujaven a l’escenari. “Va ser una etapa molt emocionant”, comenta la Cristina. “Passàvem molts nervis”.

jh

Cristina Castells i Andrea Sanz al concurs Youth American Prix. París, 2013.

Centenars d’alumnes han passat per l’Escola de dansa Spin des de la seva fundació al barri barceloní de Sant Andreu l’any 1998. Molts d’ells segueixen assistint a les mostres, espectacles i festivals que organitza l’escola, alguns en qualitat d’aficionats a la dansa i d’altres com a ballarins professionals. És el cas de Marta Tejada, que també era el 28 de febrer al Centre Cívic Nord. La Marta va seguir la seva formació al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma i actualment forma part de la companyia 360º Danza Contemporánea. “De la formació que vaig rebre a l’Escola de dansa Spin en destacaria la musicalitat i la capacitat de treballar en grup”, comenta.

Alguns dels membres de l’equip docent de l’escola de dansa Spin també van començar la seva formació al centre o van estar sota el mestratge de la seva directora, Susana Arribas. Miriam Domínguez, professora titular de dansa clàssica, va seguir els cursos de la Royal Academy of Dance que s’imparteixen a l’escola. Posteriorment, va cursar la carrera de Fisioteràpia, fet que complementa el seru perfil com a mestre de dansa. Fins fa ben poc, coincidia a l’escola amb una companya d’estudis, Neus Ledesma (ballarina, coreògrafa i fundadora de la companyia Hand made Dance).

La Neus, que va graduar-se a la prestigiosa The Place de Londres, va marxar fa poc a Alemanya per a continuar la seva carrera com a coreògrafa. A la mostra del dissabte dia 28 de febrer s’hi han pogut veure algunes de les seves coreografies. També hi ha estat representat el ballarí i coreògraf Miquel G. Font, ex alumne d’Arribas i director de la companyia contemporània Habemus corpusPatos, la peça que va coreografiar per a les alumnes senior de l’escola en motiu del festival del curs passat, és una revisió del clàssic quartet del segon acte d’ El llac dels cignes.

_DSC0175

Escena de Patos (Miquel G. Font). Imatge: Martina Alcobendas.

La majoria d’ex alumnes coincideixen en què el món de la dansa ha canviat molt en els últims anys. “Els concursos són cada vegada més competitius”, comenta la Cristina. La Marta, en canvi, els recorda com “una experiència més”. “No ho vivíem amb nervis”, afirma. La sensació general, però, és que cada vegada hi ha més nivell.

“No hem canviat la manera de treballar al llarg de les generacions”, afirma Susana Arribas. Però Míriam Domínguez, que va formar part dels primers grups d’alumnes que assistien a concursos en representació de l’escola, afegeix una cosa més: “Les alumnes es veuen les unes a les altres, des de ben petites. I s’exigeixen més i donen més des d’aleshores, perquè veuen que als concursos hi ha gent molt bona”. Totes dues professores coincideixen en una cosa: mentre que els exàmens reglamentaris de la Royal Academy of Dance permeten treballar la tècnica de la classe, competicions i certàmens serveixen per explotar la vessant artística i coreogràfica de la dansa.

‘EL OTRO’: LA COSMOVISIÓ DEL ‘JO’

DSC04962

Quim Vilagran i Romain Chat durant la representació de El otro. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

La Casa Elizalde acull EL OTRO, una proposta d’espectacle autosuficient a càrrec de Romain Chat i Quim Vilagran

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. La condició humana implica dualitat: tots tenim un altre jo, una faceta amagada de nosaltres mateixos que, només de tant en tant, surt a la llum. El otro, de Quim Vilagran i Romain Chat, és una coreografia multidisciplinària de plantejament minimalista que explora aquesta característica tant nostra. Moviment i poca rigidesa (sense cap guió que marqui el què s’ha de fer o el què s’ha de dir) és l’únic que Chat i Vilagran necessiten per posar-se a la pell de ‘l’altre’ que hi ha en ells.

La coreografia té una estructura en format tràiler. Són els dos ballarins els encarregats de muntar l’escenografia, sense ajuda de cap tècnic. Escenes de dansa s’intercalen amb diàlegs entre Vilagran i Chat, tot combinat amb música (que varia en funció  del to que prengui en cada moment l’espectacle). Tampoc no hi falta la crítica social al consumisme com a pretesa font de felicitat o a la cosificació de l’ésser humà.

“Hago lo que puedo para ser un objeto perfecto. No hablar, no actuar, no sentir, no pensar”.

– Quim Vilagran, durant l’actuació.

Però El otro és més que dansa. Cada pocs minuts els intèrprets interrompen el seu diàleg, coreografia o performance i, amb l’ajuda d’un parell de Playmobils i la càmera d’un iPhone, simulen una ruta turística dels dos ninots per la ciutat de Barcelona. Els ballarins fins i tot han creat un idioma propi per a fer parlar als ninots. Escena rere esencena, Vilagran i Chat van contruint un espectacle inspirat en un tràiler suecat (a partir del tràiler d’un film, recreen una història amb una escenografia casolana, de baix pressupost).

No és el primer cop que els ballarins interpreten la peça: l’Antic Teatre o la Mostra IN SITU del 2015 són alguns dels escenaris on també ha arribat la proposta. Aquest cop, El otro es va presentar el dimecres 24 de febrer a La Casa Elizalde. Es tracta d’un dels espectacles que forma part del llistat de propostes culturals que el centre cultural ofereix. D’aquesta manera, artistes de tots els estils i procedències poden apropar les seves creacions a l’espectador.

The Big Dance 2016 celebra el seu 10è aniversari amb Akram Khan

14354758730_f64f9a4f14_o.jpg

Akram Khan, l’espectacle Chotto Desh. Fotografia: Richard Haughton.

The Big Dance 2016 celebra el seu 10è aniversari amb el ballarí Akram Khan

Júlia Canals (Barcelona)-. El festival de dansa The Big Dance, organitzat cada dos anys per la Foundation for Community Dance i l’alcaldia de Londres, celebra aquest 2016 la seva desena edició. El projecte tindrà lloc el 20 de maig, coincidint amb la setmana de la dansa al Regne Unit. Els milers de persones que hi participen sortiran als escenaris d’arreu del món per tal d’interpretar una mateixa coreografia muntada per Akram Khan, coreògraf britànic.

Akram Khan és un dels ballarins de dansa contemporània més reconeguts a escala mundial per la seva tècnica i destresa. L’obra del ballarí i coreògraf britànic destaca pel seu component intercultural. Estils de dansa de cultures molt diverses, com la hindú i la bengalí, són un element essencial de les seves creacions.

“The Big Dance Pledge is a free opportunity to learn an original choreography, or develop it to make it your own, then perform it wherever you are as part of our worldwide performance day”.

– The Big Dance 

Des del 2006, aquesta gran celebració de dansa reuneix a milers de ballarins professionals, aficionats, escoles de dansa, col·lectius i associacions que prenen lloc en l’espectacle.The Big Dance és, de fet, una de les moltes activitats que s’organitzen durant la Big Dance Week al Regne Unit. Al llarg d’una setmana, Flash mobs en centres comercials i museus, sessions d’improvisació o activats de la promoció de la dansa com a alternativa a l’esport omplen els carrers de totes les localitats del Regne Unit, des de Londres fins als municipis més petits. Fer arribar la dansa a tothom és el principal objectiu de la Big Dance Week.

La coreografia 

La superació de l’adversitat o l’assoliment dels propis objectius són les idees en què s’ha inspirat Akram Khan per crear la coreografia, que acompanyarà una peça musical del compositor Nitin Sawhney. A més, el projecte compta amb la col·laboració de diferents membres de la companyia Akram Khan. La companyia viatjarà a Espanya a principis de març per oferir als participants classes de formació que permetin millorar i perfeccionar la coreografia abans de la seva estrena el dia 20 de maig.

L’entitat que gestiona a Espanya les participacions a la Big Dance és el British Council.