ExpresSA’NTS: Cos i ritme

L’ExpresSA’NTS celebra la segona jornada de la seva segona edició al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs

DSC04856

Mostra de dansa de l’ExpresSA’NTS. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Júlia Canals (Barcelona) -. L’ExpressSA’NTS posa punt i final a la seva segona edició amb un gran èxit de participació. El festival artístic, amb una durada de cinc hores en les seves dues jornades, ha ofert una gran varietat de propostes durant aquest cap de setmana, totes centrades en el moviment del cos i el ritme de la música: dansa clàssica i urbana, teatre, cants corals, orquestres i, fins i tot, acrobàcies. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’una vintena d’entitats i hi han participat  més de cent alumnes de diversos centres educatius del barri barceloní de Sants.

Tres companyies de dansa van participar a l’ExpresSA’NTS: La Companyia, Escola de circ i dansa La Sala i, per últim, La Urban Dance Factory.

Les coreografies de la primera agrupació eren el resultat de la barreja de diferents estils. Els ballarins s’adaptaven a qualsevol ritme: començant per una coreografia amb matisos de dansa contemporània i altres tècniques d’expressió corporal, i acabant per un estil totalment diferent com és la salsa.

La segona companyia, al seu torn, presentava al públic una proposta força diferent: una coreografia del més pur estil de dansa moderna amb acrobàcies intercalades.

Va ser La Urban Dance Factory l’encarregada de posar punt i final al cicle d’actuacions de dansa de la jornada. I ho va fer, com no podia ser d’una altra manera, amb dansa urbana. El públic de l’ExpresSA’NTS va ser testimoni d’actuacions d’estils molt diversos. El festival es va configurant com el punt de trobada de tots aquells ballarins joves que comparteixen la passió per la dansa, cadascú des del seu estil.

Els grups d’actuació eren força nombrosos. Cadascun d’ells va ser capaç de superar el repte de ballar davant del públic amb escreix fusionant diferents tècniques de la dansa moderna amb un nivell de notable professionalitat (considerant que eren ballarins amateurs de 14 a 18 anys).

Anuncis

NIT DE SOLOS A NUNART

 

El grup de treball de NunArt Guinardó presenta el seu primer conjunt de peces individuals

Martina Alcobendas (Barcelona) -. El grup de treball dirigit per les ballarines Laura Vilar i Ona Mestre va presentar el dissabte 20 de febrer un conjunt de solos creats i assajats a NunArt Guinardó. “Solos en procés de creació” és una de les mostres que programa periòdicament NunArt per tal que els participants dels seus tallers, activitats i cursos intensius tinguin l’oportunitat de presentar la seva feina davant l’audiència. El públic va sumar-se amb entusiasme a la proposta de NunArt. Fins i tot va ser necessari incorporar una fila de cadires més a les previstes.

Els disset ballarins que van participar-hi, de diverses procedències i nivells, van interpretar les peces que ells mateixos han coreografiat seguint els consells de les directores. “Alguns dels participants fa sis mesos que ballen, mentre que d’altres són professionals”, afirma Laura Vilar.  Noms com el de Nacho Cárcaba, ballarí i professor de House, o Anna Llombart, ballarina i especialista en claqué i body percussion, resultaran familiars als aficionats a la dansa.

Aquesta és la tercera edició del projecte: per tercera vegada consecutiva, un grup de ballarins es posa a les mans d’Ona Mestre i Laura Vilar en l’entorn de NunArt. La iniciativa va néixer l’any 2013 de la necessitat de Vilar de trobar una manera diferent d’ensenyar i compartir la dansa. Així sorgeix el grup de treball, un espai de creació basat en la dansa contemporània i obert a tothom.

“Volíem arribar a les persones a través del moviment, de la dansa. Aquest creixement havia de venir de l’experimentació. La finalitat era trobar-se a un mateix. A partir d’aquesta necessitat meva, trobo una parella increïble, l’Ona Mestre. Desitjo que sigui ella qui m’acompanyi en tot això”.

“Reproduir coses d’altres persones és genial, jo també he passat per aquí. Però aquí fem un treball que consisteix en preguntar-se: jo què vull d’això?”

– Laura Vilar, sobre el Grup de Treball.

Elles no són les úniques que han repetit com a coordinadores i directores del projecte. Pamela Kaddatz, una de les ballarines, assenyala que és el segon cop que en forma part. La Pamela assisteix regularment als entrenaments de NunArt i va unir-se al grup de treball el juny de 2015. El primer cop que va actuar davant del públic, afirma, va patir molts nervis. “Ara és diferent. Alguna cosa ha canviat. Avui tinc una sensació millor”, comenta, una hora abans que comenci la mostra.

El grup de treball seguirà les seves sessions en l’horari habitual. És possible que en les següents mostres de dansa els participants presentin coreografies en forma de duos o trios.

VÍDEO NOTÍCIA: El grup de treball, des de dins

Balla Barcelona presenta 18:00-20:0o, una vídeo-notícia amb els millors moments de l’abans i el després de “Solos en procés de creació”

Martina Alcobendas (Barcelona) -. A les 18:00 del dia 20 de febrer de 2016 els membres del grup de treball de NunArt Guinardó comencen a arribar al local. El públic hi arribarà a les 20:00, però abans de la mostra encara hi ha feina per fer. Proves de llums, estiraments, vestuari, maquillatge. Laura Vilar, una de les directores del grup, es posa al capdavant dels primers exercicis d’escalfament. Mentrestant, Ona Mestre, l’altra directora, ultima algunes qüestions tècniques.

“És molt important mirar-nos”, fa notar Laura Vilar al grup. “Això ho fem junts. No és només el meu solo, és un conjunt de coses”. La cohesió, la relació i el contacte d’uns membres del grup amb els altres es fa palès des dels primers minuts de l’escalfament conduït. Un cop acabada la sessió grupal, cada ballarí repassarà el seu solo i es prepararà individualment per a la mostra.

ELS SOLOS

FotorCreated

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Un solo no només és una peça individual que es presenta davant el públic. Un solo és un retrat. Com a tal, requereix tècnica i creativitat, però també consciència. 17 solos, 17 històries. Aquest és el plantejament que Ona Mestre i Laura Vilar van fer als seus alumnes per a la creació de les peces que van presentar a NunArt Guinardó el dia 20 de febrer de 2016.

17 solos, 17 històries

  1. La densitat del ser, Florència Vila. A la dansa, densitat i velocitat no estan renyides. Florència Vila ho demostra amb una coreografia precisa i intensa que analitza el paper d’allò físic en el moviment del cos humà.
  2. Niu, Berta Vilarrassa.  La coreografia és el fil conductor d’un missatge de valentia i coratge: cal no tenir por de la incertesa que sempre acompanya el canvi. En paraules de la seva autora, el que cal fer és “obrir les ales i alçar el vol”.
  3. Indecisión, Cristina Guardiola. La interacció amb l’espai forma part de la coreografia d’Indecisión, un solo sobre les dicotomies.  “¿Dúo o solo? ¿Tierra o aire? ¿Liberar o bloquear? ¿Locura o calma”, es pregunta la ballarina. Potser de vegades és millor, senzillament, deixar-se portar. “Lo importante es ir improvisando tu propio camino”, declara, en descriure la seva peça.
  4. What it takes to move forward, Nerea Martín. Amb una coreografia energètica i desacomplexada, Nerea Martín ha coreografiat la que ha estat la seva pròpia revolució: passar de ser una “nena bona” a una “dona forta que confia, s’atreveix, es radicalitza i arrisca”.
  5. Fils, Laila Aldeón. La vida és una xarxa de fils. “Fils que subjecten, fils dels que pengem, fils que movem per aconseguir el que volem”, subratlla Laila Aledón. Des d’una coreografia elegant i subtil, Fils posa de relleu que les connexions, les accions i les dependències construeixen la nostra identitat.
  6. Papercup hope, Pamela Raddatz. Tirar endavant sempre representa deixar alguna cosa enrere. A partir d’aquí, Pamela Raddatz creu que hi ha dos camins possibles: els sentiments o l’apatia. Escollir els sentiments significa escollir el patiment, la tristesa, la por. Però també l’esperança. D’aquesta reflexió neix Papercup hope.
  7. Sortilegio, Chiara Beschizza. Sortilegio és una peça d’autoexploració. Una finestra a la personalitat de la seva autora. La peça reflecteix una història de creixement personal on el punt de partida és preguntar-se sobre la pròpia identitat.
  8. Ruta, Karen Mora. El paisatge i la seva relació amb el ‘jo’ són les constants d’aquesta coreografia. Avançar, per a Karen Mora, és transformar-se. Dins del paisatge, però també amb ell.
  9. Past tense, Sandra Sotelo. Past tense és una peça metatextual. Com interpreta l’autor la seva pròpia obra? Com es converteix, en el moment de la interpretació, en algú diferent de qui l’ha composada? Aquestes són les incògnites que guien la coreografia d’un cos que, en paraules de l’autora “entén en què consisteix el fet de ser rellevat”.
  10. Cos lletrat, Edu Tabueña. Amb una combinació entre teatre i dansa, Edu Tabueña convida el públic  a entrar en un espai de reflexió on el ballarí s’enfronta a les seves pors a fi de descobrir qui (o què) és. La Faula de la Mantis de Jacques Lacan inspira la coreografia i el text de la peça.
  11. Do, Tanit Gómez. A través d’una coreografia harmònica, de moviments suaus i pausats, la intèrpret explora la transició entre el camí i el buit. Així resumeix l’autora la seva peça: “Transito”.
  12. En el borde del abismo, Katia Derevyanko. A través de la interacció amb espai i música en directe, Katia Derevyanko adreça un missatge simple i profund a l’audiència: “Suéltate y disfruta del salto”.
  13. Leap, Anna Lombart. “Per ser gran has d’aprendre a ser petita”. Aquesta és una de les frases que sona mentre Anna Llombart interpreta el seu solo, una peça que combina dansa contemporània, body percussion i dansa teatre. El resultat posa de relleu “el trànsit entre la víctima confosa i pidolaire” i “el reconeixement de la pròpia essència”, segons l’artista.
  14. [Somos], Nacho Cárcaba. “Increíble”. Així descriu Nacho Cárcaba l’experiència d’haver format part del Grup de treball, per segona vegada consecutiva. “Es un proceso para irte encontrando a ti mismo. Es vida”, afirma. A la seva peça, el ballarí explorava la relació del ‘jo’ amb l’instint, la raó i els altres.
  15. Solo en procés, Elena Zendrera.
  16. Una realitat invisible, Helena Martín. La intèrpret entra a la sala amb la boca tapada amb un esparadrap i un abric. A l’esquena, hi du enganxats els logotips de les empreses més emblemàtiques de la societat de consum (Movistar, Disney o Apple entre elles). “Dones treballadores, hipotecades i explotades per les grans empreses (…) On quedem tu i jo?”, es pregunta.
  17. Reaccionari, Lidia Bolaño. Reaccionari és un “diari d’accions”. Una peça que va de la precisió i l’acció mil·limetrada a la llibertat. Per a la ballarina, el procés és “oposar-se, acceptar, dubtar, opinar, tirar-s’hi de cap o retirar-se”. La segona part de la peça va incloure una actuació de guitarra en directe.

Pròximament: ExpresSA’NTS 2016

invitacio DESEMBRE 2015 A.jpg

ExpresSA’NTS 2016: Cos i Ritme. Crèdits de la imatge: Col·lectiu d’Artistes de Sants.

El 20 i 21 de febrer els centres cívics Cotxeres de Sants i Casinet d´Hostafrancs acolliran l’ExpresSA’NTS 2016

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. El proper dissabte i diumenge (20 i 21 de febrer) els carrers del barri barceloní de Sants s’ompliran de dansa, tallers i teatre. L’ExpresaSA’NTS d’aquest any, amb el títol ‘Cos i Ritme’, pretén reunir persones de totes les edats durant un cap de setmana replet d’activitats.

Acadèmies i instituts de dansa formen part del grup d’entitats que, juntament amb un centenar de joves, es reuniran per donar vida a la segona edició de l’ExpresSA’NTS. La novetat d’enguany és que les activitats es repartiran durant dues jornades. L’entrada és gratuïta els dos dies.

L’equip de Balla Barcelona serà el diumenge 21, de 17 a 22h, al teatre del Casinet d’Hostafrancs. Les actuacions programades per aquell dia són:

  • Dansa clàssica (La Companyia).
  • Dansa i acrobàcia (Escola de circ i dansa La Sala).
  • Teatre (Institut Joan Coromines).
  • Teatre musical (Institut Emperador Carles).
  • Cant coral (Coral Sant Medir).
  • Danses urbanes (La Urban Dance Factory).
  • Actuació de l’orquestra de l’Institut Lluís Vives i la Joan Pelegrí Music Band.

Vols saber-ne més? Dilluns dia 22 de febrer podràs trobar tota la informació sobre els espectacles a Balla Barcelona. A més, i durant la tarda de diumenge 21, pots seguir el transcurs de l’ExpresSA’NTS en directe a través del nostre Twitter.

Vine, expressa´t, balla, toca, canta, juga, aprèn, pinta i experimenta! 

Pròximament: nit de solos a NunArt

El grup de treball de NunArt Guinardó presenta el seu primer conjunt de peces individuals

Martina Alcobendas (Barcelona) -. El grup de treball dirigit per les ballarines Laura Vilar i Ona Mestre presentarà aquest dissabte dia 20 de febrer un conjunt de solos creats i assajats a NunArt Guinardó. Solos en procés de creació és una de les mostres que programa periòdicament NunArt per tal que els participants dels seus tallers, activitats i cursos intensius tinguin l’oportunitat de presentar el seu treball al públic.

Pots reservar la teva entrada aquí.

 Per a més informació, consulteu el Facebook i el Twitter de Balla Barcelona.

Creació, investigació i reflexió: el grup de treball de dansa contemporània de NunArt Guinardó

Grup-Treball-1.jpg

Fotografia: Clara Bes.

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Ona Mestre i Laura Vilar són al capdavant del grup de treball de dansa contemporània que es reuneix setmanalment a NunArt Guinardó. Tant Mestre com Vilar formen part de l’equip docent de NunArt, on hi imparteixen classes de dansa contemporània en diversos nivells. Les dues es fan càrrec, a més, del grup d’iniciació a la dansa contemporània per a adults. 

El grup de treball es fonamenta en el treball interdisciplinar de la dansa contemporània a través de diferents perspectives. “Temes com la tècnica, la reflexió i la recerca artística en la pràctica contemporània seran treballats des de diferents punts de vista per trobar una manera òptima de desenvolupar-se per cadascú“, s’afirma a la presentació de l’activitat.

Les sessions del grup tenen lloc els dilluns, dimecres i divendres de 20h a 22h i els dissabtes al matí. Mensualment, un d’aquests dissabtes es dedica a un seminari que imparteix un professor convidat. A més, compten amb la colaboració fixa d’Isaac Julià, professor de l’art marcial Aikido.

El grup de treball no es centra en un perfil ni en un nivell determinat. Tothom hi és benvingut. Això és degut a què el programa del grup engloba molts altres aspectes a més de la tècnica. La investigació, la creació coreogràfica i la reflexió a través de tallers en són exemples. El que es busca, d’acord amb el programa, és “trobar una manera òptima de desenvolupar-se per cadascú”.

JEWELS: DANSA ALS CINEMES

23kwu9g

Imatge promocional de “Ballet in Cinema”. Crèdits: Bolshoi Ballet.

Els Cinemes Yelmo estrenen ‘Jewels’, de George Balanchine, a la gran pantalla

Ariadna Bruguera i Martina Alcobendas (Barcelona) -. Una temporada més, els cinemes Yelmo se sumen a ‘Ballet in Cinemas‘, iniciativa impulsada pel Bolshoi Ballet de Rússia per dur a la gran pantalla les millors obres de la dansa clàssica arreu del món. Aquest 2016 és el torn de Jewels, que s’ha projectat per primera vegada als cinemes Yelmo Icaria i Yelmo CastelldefelsYelmo Cines és una extensa xarxa de 400 sales repartides per tot el territori espanyol. L’espectador, com en qualsevol altre cinema, pot escollir d’entre les últimes pel·lícules d’estrena (tant del panorama nacional com de l’internacional). Però el que fa diferent a Yelmo Cines és que a la seva cartellera també hi ha lloc per la dansa.

Jewels no és un ballet a l’ús. Creat per George Balanchine l’abril de 1967, Jewels es divideix en tres moviments: Diamants, Rubís i Esmeraldes. Al contrari del que succeeix amb els ballets tradicionals, no hi ha cap eix temàtic que les uneixi, ni tan sols cap vincle d’estil. Per contra, Balachine representa en cada moviment una etapa diferent de la dansa.

Mentre que Esmeraldes i Diamants remeten més als primers estadis del ballet – des de l’escola romàntica francesa (Giselle) al ballet imperial rus (El llac dels cignes) -, Rubís representa l’arribada del jazz, de la modernitat i, en fi, d’Amèrica. És a Rubís on Balanchine desplega les seves arts com a coreògraf neoclàssic. Jewels s’erigeix, així, com una de les peces de transició més importants entre la dansa clàssica i la dansa moderna.

Aquí podeu veure un fragment de Rubís corresponent a una producció anterior del Bolshoi:

Amb música de Fauré (Esmeraldes), Stravinski (Rubís) i  Tchaikovsky (Diamants), George Balanchine crea un univers únic de colors i moviments que segueix sent aclamat per la crítica dels nostres dies.  Balanchine, l’home que va afirmar que “ballar és fer visible la música”, continua sent un dels coreògrafs millor valorats del segle XX. Segons la llegenda, Balanchine va crear Jewels després de visitar la joieria Van Cleef&Arpels de la Cinquena Avinguda de Nova York.

En motiu de l’estrena a Àsia de la peça Jewels de la companyia russa Bolshoi Ballet, Yelmo Cines la du a Espanya i ofereix la possibilitat de gaudir, des de la butaca del cinema i durant 125 minuts, d’una coreografia que, de moment, no arribarà als escenaris del nostre país.

L’objectiu d’aquest tipus de sessions és apropar a l’espectador la millor selecció de ballet de la temporada 2015/2016. Per a més informació sobre el preu de les entrades o la cartellera de les pròximes sessions dedicades a la dansa, feu click aquí.

 

‘CITA A CIEGAS’: PERSEGUINT L’AMOR

‘Cita a Ciegas’, peça de Sol Picó i Marco Mezquida, s’estrena al local barceloní ArtTe

Júlia Canals (Barcelona) -. Cita a ciegas és la història d’amor entre dues persones que no s’han vist mai. L’obra, de fet, s’inicia amb una conversa a través de la xarxa social Whatsapp amb la pretensió de donar un enfocament més actual de les relacions humanes.

Només començar l’espectacle, apareix la ballarina i coreògrafa Sol Picó, amb els ulls coberts per una tela. Tot seguit, Picó es mou entre les taules i cadires d’ArtTE  – la cafeteria on té lloc l’epectacle –  amb l’objectiu de trobar la seva cita. Mentre ho fa, entra en contacte amb el públic, fent la coreografia més humana, més propera a l’espectador. És aleshores quan el pianista i músic Marco Mezquida apareix i es dirigeix al piano. Home i dona es troben per primera vegada.

A partir d’aquest moment, es produeix una fusió entre música i dansa. Ambdós intèrprets es mouen de manera coordinada, creant una peça conjunta plena d’improvitzacions i emocions. Músic i ballarina mantenen el contacte visual en tot moment, tot allunyant-se del públic i creant una atmosfera íntima. Al cap i a la fi, estan a la seva primera cita.

Cita a Ciegas està repleta d’humor i expressivitat. A través de moviments secs, gestos de tota mena i alguns cops a si mateixa, Picó expressa els seus sentiments i es comunica amb el públic. La sala esclata a riure en diverses ocasions; i és que la ballarina espanyola no es priva en cap moment a l’hora de comunicar-se a través de la dansa. A tot això, els sons vocals que Picó profereix durant la peça complementen la manera desacomplexada d’expressar-se de la ballarina, tant habitual en totes les seves coreografies. Tampoc no hi falten les sabatilles de punta, presents en quasi totes les seves creacions: des de Bésame el cactus a One hit wonders.

Al llarg de l’espectacle, Sol Picó utilitza tot l’espai al seu abast per interpretar la peça. Això la du a moure’s per tot l’escenari, per damunt el piano i, fins i tot, per damunt d’alguns dels espectadors.

L’obra conclou amb un ball lent entre músic i ballarina, que representa l’inici d’una nova relació amorosa.

SWEET FEVER: UN HOMENATGE A HOLLYWOOD

El ballarí Pere Faura presenta la mostra final del taller “Sweet Fever” a l’Antic Teatre 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Després de tres setmanes d’assajos i formació, els participats del taller Sweet Fever impartit pel ballarí i coreògraf Pere Faura estan d’enhorabona. Finalment presenten la mostra final de la seva feina a l’Antic Teatre.

Entre el 16 i 31 de gener de 2016, el taller Sweet Fever s’ha anat movent per diversos espais de creació de Barcelona. D’aquí que Faura, com a director, parli de “taller itinerant“. Les 10 hores de treball en què consistia s’han dividit entre NunArt, la Caldera, La Visiva, Les Antonietes Teatre i, finalment, l’Antic Teatre.

Els assistents al taller tampoc no han estat sempre els mateixos. Un dels ballarins ho apuntava al col·loqui que va tenir lloc just després de l’espectacle: el dia de l’assaig general – un dia abans de la primera de les dues mostres amb què culminava el taller – va ser la primera vegada que va reunir-se al complet el grup definitiu.

L’espectacle, inspirat en les corografies més icòniques de Hollywood , és un pas més en la relació de Pere Faura amb la cultura pop. En paraules del seu creador, la finalitat de Sweet Fever és investigar les analogies “entre la dansa dels musicals i la dansa de la dico, entre els balls del passat i la música del present, entre el Hollywood dels 80 i el Poblenou d’aquest dissabte nit”.  A les quatre coreografies que composen l’espetacle, s’hi sumen les projeccions simultànies de vídeo de les escenes més icòniques del cine americà dels anys 80. Alguns moviments són, fins i tot, calcs de les que apareixen a les pel·lícules. És el cas de la cèlebre coreografia de Grease que John Travolta va popularitzar l’any 1978.

_DSC0404

Els ballarins, durant la interpretació de Grease lighting.

 

Malgrat Pere Faura no va intervenir a la mostra final de Sweet Fever, tots els participants del taller van destacar la tasca de direcció i coordinació del ballarí i coreògraf durant el col·loqui final. Alguns s’hi van inscriure, fins i tot, per tenir l’oportunitat de treballar amb ell. D’altres van arribar al taller atrets per la idea de treballar convinant material audiovisual i dansa a l’espectacle final.  D’altres, senzillament, es declaren amants de Grease, Saturday Night Fever o altes de les pel·lícules en què s’inspira el show. “Jo vaig venir per aprendre a fer el salt de Flashdance, assenyala una de les participants, entre el riure del públic.

Tot i la bona acollida de l’espectacle entre el públic, tant Pere Faura com els alumnes del taller van voler remarcar que la mostra és un producte no acabat. És el resultat d’una manera de treballar que té en compte el públic i no l’exclou del procés d’assaig. Una de les alumnes del taller, a més, va reivindicar el valor de la performance en la tasca coreogràfica que Faura ha dut a terme. “És el que en el món de la dansa en diem presència. Però crec que el que proposa en Pere és alguna cosa diferent”, comenta.