Balla Barcelona: un mes i mig de projecte

Equip de Balla Barcelona (Barcelona) -. Ha estat un mes i mig de feina. El nostre projecte ha anat creixent setmana rere setmana fins al punt que, a dia d’avui, Balla Barcelona ha arribat a un total de 45 publicacions.

Amb les notícies, perfils, galeries d’imatges, entrevistes i cròniques hem sumat més de 9.400 visites. Desenes d’artistes han protagonitzat les nostres entrades: des d’alguns ballarins amateurs, fins a d’altres amb una àmplia experiència sobre els escenaris. Tots ells amb una passió comuna: la dansa.

Ho vam dir des del principi: la dansa és una de les activitats que més enriqueix la vida cultural de Barcelona. A través de la dansa ens comuniquem, ens expressem i ens acostem a d’altres cultures. Al llarg d’un mes i mig ho hem vist sobre els escenaris, però també fora. En el companyerisme que uneix ballarins i coreògrafs. En el profund respecte i l’admiració que els alumnes senten pels seus professors. En la devoció, l’esforç i passió que tots ells posen en el que fan. Hem après que la dansa és, per davant de tot, una forma de vida.

Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a fer créixer aquest projecte!

Anuncis

NOVEMBRE: LA CREACIÓ D’UN ENTORN COMÚ

DSC05037

Els ballarins, durant la representació de “Novembre”. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Roser López Espinosa presenta la seva creació “Novembre” al Centre Cívic Barceloneta

Júlia Canals (Barcelona) -. Des de la seva estrena al festival del Moving Futures Festival (2015, Rotterdam), Novembre, una creació de Roser López Espinosa, ha recorregut diversos escenaris europeus. A Catalunya va poder-se veure per darrera vegada dins del festival SÂLMON, que va tenir lloc al Mercat de les Flors. Ara, la coreògrafa catalana la presenta al Centre Cívic la Barceloneta.

Novembre presenta un terreny on tres ballarins, Diego Sinniger de Salas, Roser López Espinosa i Inés Massoni, intenten construir un entorn comú abans que arribi l’hivern. La peça neix amb la finalitat d’expressar valors propis de la humanitat, entesa com a un conjunt d’éssers que es relacionen entre ells. A partir d’un grup de tres persones que col·laboren entre elles, es posen de manifest l’espai propi i l’espai compartit, el sentit de pertinença i la suma de forces.

Durant una hora, els protagonistes de l’espectacle es relacionen entre sí a través del cos i el moviment. Els ballarins sumen les seves forces per tal d’aconseguir crear estructures complexes amb els seus cossos. Cap d’ells és exclòs de la interpretació. Tot tres es busquen i, en cada moment, s’enllacen d’una manera fluïda fent servir totes les extremitats.

Aquest és un clar exemple de com la dansa contemporània du al ballarí a experimentar els seus límits. López ens ofereix aquesta proposta en una peça que explora totes les possibilitats de moviment i expressió del cos.

Roser López Espinosa: dansa, cos i poesia

5047640906_d49c4a91f5_n

Roser López Espinosa. Crèdits de la imatge: http://www.flickr.com

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Roser López Espinosa (Granollers, 1980) és una ballarina i coreògrafa que ha dut les seves creacions per tota Europa, a més de països com Argentina, Panamà, Japó o Canadà. Graduada en Dansa Contemporània per la MTD Theaterschool d’Amsterdam, el 2005 rep una beca que li permet entrenar amb l’ex entrenador olímpic de la Selecció Espanyola de Gimnàstica Jaume Miró.

L’any 2011 és considerada, per la revista de dansa Susy-Q, com una de les cinc ballarines joves més prometedores de l’Estat espanyol. Dos anys més tard, el seu talent arriba al Mercat de les Flors amb una cooproducció anomenada Lowland, espectacle que encara avui segueix de gira internacional. Actualment és artista associada a La Caldera (Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies de Barcelona) i professora al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut de Barcelona, a més d’impartir cursos dins i fora del nostre país. Combina la seva feina diària amb la creació d’una peça per a l’escola d’Amsterdam on es va graduar.

De la seva trajectòria com a ballarina és destacable que l’any 2012 va col·laborar amb Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta en un projecte anomenat Tranç. Dos anys més tard balla en la reposició de l’espectale Frida d’Amèlia Boluda, com a integrant del Ballet Contemporani de Barcelona al festival GREC. L’any passat va estrenar Novembre en coproducció amb Dansateliers Rotterdam i el Sâlmon festival al Mercat de les Flors.

J. CHITTY & O. GONZÁLEZ: “ANDAR es una pieza sobre la esencia humana”

oie_transparent-2

Martina Alcobendas (Barcelona) -. ANDAR va ser la primera peça de la Companyia 360º DANZA CONTEMPORÁNEA. Aquesta és una de les raons per les quals els seus coreògrafs i intèrprets, Jhosmar Chitty i Oswaldo González, la consideren una de les peces “més especials” que han coreografiat mai. Creada el 2013, ANDAR és fruit d’un procés de creació que comença Àrea, escola barcelonina de referència en l’àmbit de la dansa contemporània i moderna. “Àrea nos dijo: tienes el material, tienes el espacio, tienes la trayectoria. Ahora, compone”, recorda Oswaldo. Tant ell com Jhosmar, nascutsi i formats a Venezuela, van arribar a Barcelona després d’haver format part de reconegudes companyies de dansa al seu país d’origen (entre elles, la Companyia Nacional).

En motiu de la presentació d’ANDAR als premis Beta Pública 2016, Jhosmar Chitty i Oswaldo González han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la seva primera peça com a fundadors i directors de 360º DANZA CONTEMPORÁNEA.

Mira l’entrevista sencera a Youtube.

360º DANZA CONTEMPORÁNEA: fer de la dansa un art

La història de 360º, explicada pels seus protagonistes

Martina Alcobendas (Barcelona) -.  360º DANZA CONTEMPORÁNEA és una companyia  fundada l’any 2013 pels ballarins i coreògrafs veneçolans Jhosmar Chitty, Oswaldo González i Alexis Sulbarán a Barcelona. Tots tres són ballarins consolidats al seu país d’origen, on han rebut diversos premis de distinció a la seva carrera acadèmica i artística. Abans de traslladar-se a Barcelona per tal de continuar els seus estudis a Àrea, des de 2005 treballen junts en diversos espais de creació i companyies de dansa contemporània. “Després de tants anys, es crea com un acoblament corporal”, declara Jhosmar. “De vegades no necessito dir-li el què vull; la manipulo, i surt sol. Ens passa a nosaltres dos i també amb el nostre company Alexis”.

Actualment, 360º DANZA CONTEMPORÁNEA està en vies d’expansió. Per al seu proper projecte comptarà amb un total d’onze ballarins. El cos de ball fix és de cinc: els tres fundadors i les ballarines Marta Tejada i Catherine Stuyt. “Per mi en serien 50, o 100”, comenta Jhosmar. Però nosaltres, com la majoria d’agrupacions independents que es dediquen a la dansa contemporània, no tenim ingressos suficients per a mantenir un elenc tant nombrós. “És una meta. Un objectiu. L’important és creure en el que fem, d’aquesta manera hi podrem arribar algun dia”, assenyala Oswaldo. Un altre dels seus reptes és la creació d’un llenguatge corporal que el públic arribi a associar amb la companyia. 360º DANZA CONTEMPORÁNEA aspira a convertir el moviment en una obra d’art d’autor. A fer de cada peça una obra d’art global, que parteixi d’allò conceptual i des d’allà s’extengui a allò físic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mira l’entrevista sencera a Youtube.

ANDAR, FINALISTA DELS ‘REPTES TALENT UNITED’

360º danza contemporánea participa amb la peça ANDAR a la III Edició Beta Pública 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. La companyia 360º danza contemporánea, resident a Barcelona, és una de les finalistes de Beta Pública 2016, el certamen dedicat a la dansa que la plataforma Talents United organitza amb caràcter anual. A través del que la plataforma anomena ‘reptes’, Talents United va llançant periòdicament convocatòries a les quals els usuaris que s’obrin un perfil a la comunitat poden participar.

Com ha viscut la companyia aquesta experiència?

 La coreografia que 360º ha escollit per participar a l’edició d’enguany és ANDAR, una peça que, en paraules dels seus creadors , neix “a partir del cicle de la vida” i es nodreix de les “experiències, vivències, poètica i imatges de l’acte de caminar”. Oswaldo González – ballarí, coreògraf i co-director de la companyia – i Jhosmar Chitty, directora artística, coreògrafa i ballarina – han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la peça.

Vota per ANDAR fent click al votó M’agrada.

Les sis peces guanyadores de Beta Pública es presentaran els dies 22 i 23 d’abril al Centre Cívic Paco Rabal. Rebran, a més, una bonificació de 200 euros. Cinc d’aquestes peces seran escollides per Talent United, mentre que la restant dependrà del vot de l’audiència. L’edició d’enguany incorpora, a més, una novetat. Una de les peces guanyadores rebrà una invitació per participar a la Artistic Dance Exchange que té lloc a finals d’any a Nova York.

Magda Polo: “Les persones no poden viure sense l’art”

page

Magda Polo i la portada del seu nou llibre, Filosofía de la danza.

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Per celebrar que hem arribat a les 8.000 visites, us convidem a fer una ullada a la nostra última entrevista. Aquest cop, Magda Polo n’és la protagonista.

Polo ha estat professora de diverses universitats, com ara la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en més de 30 Congressos nacionals i internacionals sobre l’Estètica musical i la Interdisciplinarietat artística, i ha dirigit i creat els següents espectacles interdisciplinaris de música, dansa, pintura i videocreació: Babilònia, Scriptum, Ad libitum, Antídot i Volaverunt.

“Només des d’una mirada poètica l’espectador pot estimar molt més la dansa”

 – Magda Polo

Amb la voluntat de conèixer la seva última obra, Filosofía de la danza, us apropem, a través del seu coneixement, a la vessant més teòrica de la dansa com a disciplina artística.

La mostra: punt de trobada entre professors i ex alumnes

Martina Alcobendas (Barcelona) –. L’Andrea Sanz va començar a ballar amb tres anys a l’Escola de dansa Spin. Ara en té 19 i, encara que no participa a la mostra, és l’encarregada d’assistir el tècnic de so del Centre Cívic Nord per tal que a cada coreografia soni la pista d’àudio corresponent.  A més, dos dies a la setmana fa d’ajudant a les classes de dansa dels més petits de l’Escola de dansa Spin. Al seu costat hi ha la Cristina Castells, ex alumna de l’escola. Al final de l’actuació, les dues recorden l’època en què eren elles qui pujaven a l’escenari. “Va ser una etapa molt emocionant”, comenta la Cristina. “Passàvem molts nervis”.

jh

Cristina Castells i Andrea Sanz al concurs Youth American Prix. París, 2013.

Centenars d’alumnes han passat per l’Escola de dansa Spin des de la seva fundació al barri barceloní de Sant Andreu l’any 1998. Molts d’ells segueixen assistint a les mostres, espectacles i festivals que organitza l’escola, alguns en qualitat d’aficionats a la dansa i d’altres com a ballarins professionals. És el cas de Marta Tejada, que també era el 28 de febrer al Centre Cívic Nord. La Marta va seguir la seva formació al Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma i actualment forma part de la companyia 360º Danza Contemporánea. “De la formació que vaig rebre a l’Escola de dansa Spin en destacaria la musicalitat i la capacitat de treballar en grup”, comenta.

Alguns dels membres de l’equip docent de l’escola de dansa Spin també van començar la seva formació al centre o van estar sota el mestratge de la seva directora, Susana Arribas. Miriam Domínguez, professora titular de dansa clàssica, va seguir els cursos de la Royal Academy of Dance que s’imparteixen a l’escola. Posteriorment, va cursar la carrera de Fisioteràpia, fet que complementa el seru perfil com a mestre de dansa. Fins fa ben poc, coincidia a l’escola amb una companya d’estudis, Neus Ledesma (ballarina, coreògrafa i fundadora de la companyia Hand made Dance).

La Neus, que va graduar-se a la prestigiosa The Place de Londres, va marxar fa poc a Alemanya per a continuar la seva carrera com a coreògrafa. A la mostra del dissabte dia 28 de febrer s’hi han pogut veure algunes de les seves coreografies. També hi ha estat representat el ballarí i coreògraf Miquel G. Font, ex alumne d’Arribas i director de la companyia contemporània Habemus corpusPatos, la peça que va coreografiar per a les alumnes senior de l’escola en motiu del festival del curs passat, és una revisió del clàssic quartet del segon acte d’ El llac dels cignes.

_DSC0175

Escena de Patos (Miquel G. Font). Imatge: Martina Alcobendas.

La majoria d’ex alumnes coincideixen en què el món de la dansa ha canviat molt en els últims anys. “Els concursos són cada vegada més competitius”, comenta la Cristina. La Marta, en canvi, els recorda com “una experiència més”. “No ho vivíem amb nervis”, afirma. La sensació general, però, és que cada vegada hi ha més nivell.

“No hem canviat la manera de treballar al llarg de les generacions”, afirma Susana Arribas. Però Míriam Domínguez, que va formar part dels primers grups d’alumnes que assistien a concursos en representació de l’escola, afegeix una cosa més: “Les alumnes es veuen les unes a les altres, des de ben petites. I s’exigeixen més i donen més des d’aleshores, perquè veuen que als concursos hi ha gent molt bona”. Totes dues professores coincideixen en una cosa: mentre que els exàmens reglamentaris de la Royal Academy of Dance permeten treballar la tècnica de la classe, competicions i certàmens serveixen per explotar la vessant artística i coreogràfica de la dansa.