Balla Barcelona: un mes i mig de projecte

Equip de Balla Barcelona (Barcelona) -. Ha estat un mes i mig de feina. El nostre projecte ha anat creixent setmana rere setmana fins al punt que, a dia d’avui, Balla Barcelona ha arribat a un total de 45 publicacions.

Amb les notícies, perfils, galeries d’imatges, entrevistes i cròniques hem sumat més de 9.400 visites. Desenes d’artistes han protagonitzat les nostres entrades: des d’alguns ballarins amateurs, fins a d’altres amb una àmplia experiència sobre els escenaris. Tots ells amb una passió comuna: la dansa.

Ho vam dir des del principi: la dansa és una de les activitats que més enriqueix la vida cultural de Barcelona. A través de la dansa ens comuniquem, ens expressem i ens acostem a d’altres cultures. Al llarg d’un mes i mig ho hem vist sobre els escenaris, però també fora. En el companyerisme que uneix ballarins i coreògrafs. En el profund respecte i l’admiració que els alumnes senten pels seus professors. En la devoció, l’esforç i passió que tots ells posen en el que fan. Hem après que la dansa és, per davant de tot, una forma de vida.

Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a fer créixer aquest projecte!

Anuncis

NOVEMBRE: LA CREACIÓ D’UN ENTORN COMÚ

DSC05037

Els ballarins, durant la representació de “Novembre”. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Roser López Espinosa presenta la seva creació “Novembre” al Centre Cívic Barceloneta

Júlia Canals (Barcelona) -. Des de la seva estrena al festival del Moving Futures Festival (2015, Rotterdam), Novembre, una creació de Roser López Espinosa, ha recorregut diversos escenaris europeus. A Catalunya va poder-se veure per darrera vegada dins del festival SÂLMON, que va tenir lloc al Mercat de les Flors. Ara, la coreògrafa catalana la presenta al Centre Cívic la Barceloneta.

Novembre presenta un terreny on tres ballarins, Diego Sinniger de Salas, Roser López Espinosa i Inés Massoni, intenten construir un entorn comú abans que arribi l’hivern. La peça neix amb la finalitat d’expressar valors propis de la humanitat, entesa com a un conjunt d’éssers que es relacionen entre ells. A partir d’un grup de tres persones que col·laboren entre elles, es posen de manifest l’espai propi i l’espai compartit, el sentit de pertinença i la suma de forces.

Durant una hora, els protagonistes de l’espectacle es relacionen entre sí a través del cos i el moviment. Els ballarins sumen les seves forces per tal d’aconseguir crear estructures complexes amb els seus cossos. Cap d’ells és exclòs de la interpretació. Tot tres es busquen i, en cada moment, s’enllacen d’una manera fluïda fent servir totes les extremitats.

Aquest és un clar exemple de com la dansa contemporània du al ballarí a experimentar els seus límits. López ens ofereix aquesta proposta en una peça que explora totes les possibilitats de moviment i expressió del cos.

Roser López Espinosa: dansa, cos i poesia

5047640906_d49c4a91f5_n

Roser López Espinosa. Crèdits de la imatge: http://www.flickr.com

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Roser López Espinosa (Granollers, 1980) és una ballarina i coreògrafa que ha dut les seves creacions per tota Europa, a més de països com Argentina, Panamà, Japó o Canadà. Graduada en Dansa Contemporània per la MTD Theaterschool d’Amsterdam, el 2005 rep una beca que li permet entrenar amb l’ex entrenador olímpic de la Selecció Espanyola de Gimnàstica Jaume Miró.

L’any 2011 és considerada, per la revista de dansa Susy-Q, com una de les cinc ballarines joves més prometedores de l’Estat espanyol. Dos anys més tard, el seu talent arriba al Mercat de les Flors amb una cooproducció anomenada Lowland, espectacle que encara avui segueix de gira internacional. Actualment és artista associada a La Caldera (Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies de Barcelona) i professora al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut de Barcelona, a més d’impartir cursos dins i fora del nostre país. Combina la seva feina diària amb la creació d’una peça per a l’escola d’Amsterdam on es va graduar.

De la seva trajectòria com a ballarina és destacable que l’any 2012 va col·laborar amb Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta en un projecte anomenat Tranç. Dos anys més tard balla en la reposició de l’espectale Frida d’Amèlia Boluda, com a integrant del Ballet Contemporani de Barcelona al festival GREC. L’any passat va estrenar Novembre en coproducció amb Dansateliers Rotterdam i el Sâlmon festival al Mercat de les Flors.

ANDAR, FINALISTA DELS ‘REPTES TALENT UNITED’

360º danza contemporánea participa amb la peça ANDAR a la III Edició Beta Pública 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. La companyia 360º danza contemporánea, resident a Barcelona, és una de les finalistes de Beta Pública 2016, el certamen dedicat a la dansa que la plataforma Talents United organitza amb caràcter anual. A través del que la plataforma anomena ‘reptes’, Talents United va llançant periòdicament convocatòries a les quals els usuaris que s’obrin un perfil a la comunitat poden participar.

Com ha viscut la companyia aquesta experiència?

 La coreografia que 360º ha escollit per participar a l’edició d’enguany és ANDAR, una peça que, en paraules dels seus creadors , neix “a partir del cicle de la vida” i es nodreix de les “experiències, vivències, poètica i imatges de l’acte de caminar”. Oswaldo González – ballarí, coreògraf i co-director de la companyia – i Jhosmar Chitty, directora artística, coreògrafa i ballarina – han parlat amb Balla Barcelona Blog sobre la peça.

Vota per ANDAR fent click al votó M’agrada.

Les sis peces guanyadores de Beta Pública es presentaran els dies 22 i 23 d’abril al Centre Cívic Paco Rabal. Rebran, a més, una bonificació de 200 euros. Cinc d’aquestes peces seran escollides per Talent United, mentre que la restant dependrà del vot de l’audiència. L’edició d’enguany incorpora, a més, una novetat. Una de les peces guanyadores rebrà una invitació per participar a la Artistic Dance Exchange que té lloc a finals d’any a Nova York.

Magda Polo: “Les persones no poden viure sense l’art”

page

Magda Polo i la portada del seu nou llibre, Filosofía de la danza.

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Per celebrar que hem arribat a les 8.000 visites, us convidem a fer una ullada a la nostra última entrevista. Aquest cop, Magda Polo n’és la protagonista.

Polo ha estat professora de diverses universitats, com ara la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en més de 30 Congressos nacionals i internacionals sobre l’Estètica musical i la Interdisciplinarietat artística, i ha dirigit i creat els següents espectacles interdisciplinaris de música, dansa, pintura i videocreació: Babilònia, Scriptum, Ad libitum, Antídot i Volaverunt.

“Només des d’una mirada poètica l’espectador pot estimar molt més la dansa”

 – Magda Polo

Amb la voluntat de conèixer la seva última obra, Filosofía de la danza, us apropem, a través del seu coneixement, a la vessant més teòrica de la dansa com a disciplina artística.

‘EL OTRO’: LA COSMOVISIÓ DEL ‘JO’

DSC04962

Quim Vilagran i Romain Chat durant la representació de El otro. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

La Casa Elizalde acull EL OTRO, una proposta d’espectacle autosuficient a càrrec de Romain Chat i Quim Vilagran

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. La condició humana implica dualitat: tots tenim un altre jo, una faceta amagada de nosaltres mateixos que, només de tant en tant, surt a la llum. El otro, de Quim Vilagran i Romain Chat, és una coreografia multidisciplinària de plantejament minimalista que explora aquesta característica tant nostra. Moviment i poca rigidesa (sense cap guió que marqui el què s’ha de fer o el què s’ha de dir) és l’únic que Chat i Vilagran necessiten per posar-se a la pell de ‘l’altre’ que hi ha en ells.

La coreografia té una estructura en format tràiler. Són els dos ballarins els encarregats de muntar l’escenografia, sense ajuda de cap tècnic. Escenes de dansa s’intercalen amb diàlegs entre Vilagran i Chat, tot combinat amb música (que varia en funció  del to que prengui en cada moment l’espectacle). Tampoc no hi falta la crítica social al consumisme com a pretesa font de felicitat o a la cosificació de l’ésser humà.

“Hago lo que puedo para ser un objeto perfecto. No hablar, no actuar, no sentir, no pensar”.

– Quim Vilagran, durant l’actuació.

Però El otro és més que dansa. Cada pocs minuts els intèrprets interrompen el seu diàleg, coreografia o performance i, amb l’ajuda d’un parell de Playmobils i la càmera d’un iPhone, simulen una ruta turística dels dos ninots per la ciutat de Barcelona. Els ballarins fins i tot han creat un idioma propi per a fer parlar als ninots. Escena rere esencena, Vilagran i Chat van contruint un espectacle inspirat en un tràiler suecat (a partir del tràiler d’un film, recreen una història amb una escenografia casolana, de baix pressupost).

No és el primer cop que els ballarins interpreten la peça: l’Antic Teatre o la Mostra IN SITU del 2015 són alguns dels escenaris on també ha arribat la proposta. Aquest cop, El otro es va presentar el dimecres 24 de febrer a La Casa Elizalde. Es tracta d’un dels espectacles que forma part del llistat de propostes culturals que el centre cultural ofereix. D’aquesta manera, artistes de tots els estils i procedències poden apropar les seves creacions a l’espectador.

Quim Vilagran i Romain Chat: “EL OTRO és la nostra primera peça professional”

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Quim Vilagran (Girona, 1978) i Romain Chat (Lyon, 1980) defineixen com “atípica” la seva trajectòria com a ballarins. En Quim és biòleg i en Romain químic. Els dos van començar la seva formació artística sent adults i, atrets pel moviment, van traslladar-se a Barcelona. Allà participen a diverses activitats organitzades pels principals centres de creació de Barcelona. “Vam coincidir en molts tallers sense avisar-nos abans. I vam notar un interès comú”, comenta en Romain.

La coincidència decisiva es produeix a Nunart, dins del grup de formació dirigit per la ballarines i professores Laura Vilar i Ona Mestre. Allà neix el que en Quim i en Romain defineixen com l’inici d’un “viatge“. Hores de conversa, dies d’assaigs i setmanes de treball cristal·litzen finalment en EL OTRO, la primera peça de la parella. Però el vertader boom per als ballarins es produeix quan presenten el projecte al col·lectiu GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics). EL OTRO guanya el premi del públic a l’edició 2014 del certamen “Caravana de Tràilers“.

Experimentació, innovació i introspecció són els tres eixos que composen el que Quim Vilagran i Romain Chat anomenen “democratització de la dansa”. Més moviment i menys virtuosisme. Més realitat. Més veritat. Aquesta és el missatge que, des de 2014, en Quim i en Romain llancen al públic cada cop que pugen a l’escenari.

DSC04928

A l’esquerra, Romain Chat. A la dreta, Quim Vilagran. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

ExpresSA’NTS: Cos i ritme

L’ExpresSA’NTS celebra la segona jornada de la seva segona edició al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs

DSC04856

Mostra de dansa de l’ExpresSA’NTS. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Júlia Canals (Barcelona) -. L’ExpressSA’NTS posa punt i final a la seva segona edició amb un gran èxit de participació. El festival artístic, amb una durada de cinc hores en les seves dues jornades, ha ofert una gran varietat de propostes durant aquest cap de setmana, totes centrades en el moviment del cos i el ritme de la música: dansa clàssica i urbana, teatre, cants corals, orquestres i, fins i tot, acrobàcies. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’una vintena d’entitats i hi han participat  més de cent alumnes de diversos centres educatius del barri barceloní de Sants.

Tres companyies de dansa van participar a l’ExpresSA’NTS: La Companyia, Escola de circ i dansa La Sala i, per últim, La Urban Dance Factory.

Les coreografies de la primera agrupació eren el resultat de la barreja de diferents estils. Els ballarins s’adaptaven a qualsevol ritme: començant per una coreografia amb matisos de dansa contemporània i altres tècniques d’expressió corporal, i acabant per un estil totalment diferent com és la salsa.

La segona companyia, al seu torn, presentava al públic una proposta força diferent: una coreografia del més pur estil de dansa moderna amb acrobàcies intercalades.

Va ser La Urban Dance Factory l’encarregada de posar punt i final al cicle d’actuacions de dansa de la jornada. I ho va fer, com no podia ser d’una altra manera, amb dansa urbana. El públic de l’ExpresSA’NTS va ser testimoni d’actuacions d’estils molt diversos. El festival es va configurant com el punt de trobada de tots aquells ballarins joves que comparteixen la passió per la dansa, cadascú des del seu estil.

Els grups d’actuació eren força nombrosos. Cadascun d’ells va ser capaç de superar el repte de ballar davant del públic amb escreix fusionant diferents tècniques de la dansa moderna amb un nivell de notable professionalitat (considerant que eren ballarins amateurs de 14 a 18 anys).