NOVEMBRE: LA CREACIÓ D’UN ENTORN COMÚ

DSC05037

Els ballarins, durant la representació de “Novembre”. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Roser López Espinosa presenta la seva creació “Novembre” al Centre Cívic Barceloneta

Júlia Canals (Barcelona) -. Des de la seva estrena al festival del Moving Futures Festival (2015, Rotterdam), Novembre, una creació de Roser López Espinosa, ha recorregut diversos escenaris europeus. A Catalunya va poder-se veure per darrera vegada dins del festival SÂLMON, que va tenir lloc al Mercat de les Flors. Ara, la coreògrafa catalana la presenta al Centre Cívic la Barceloneta.

Novembre presenta un terreny on tres ballarins, Diego Sinniger de Salas, Roser López Espinosa i Inés Massoni, intenten construir un entorn comú abans que arribi l’hivern. La peça neix amb la finalitat d’expressar valors propis de la humanitat, entesa com a un conjunt d’éssers que es relacionen entre ells. A partir d’un grup de tres persones que col·laboren entre elles, es posen de manifest l’espai propi i l’espai compartit, el sentit de pertinença i la suma de forces.

Durant una hora, els protagonistes de l’espectacle es relacionen entre sí a través del cos i el moviment. Els ballarins sumen les seves forces per tal d’aconseguir crear estructures complexes amb els seus cossos. Cap d’ells és exclòs de la interpretació. Tot tres es busquen i, en cada moment, s’enllacen d’una manera fluïda fent servir totes les extremitats.

Aquest és un clar exemple de com la dansa contemporània du al ballarí a experimentar els seus límits. López ens ofereix aquesta proposta en una peça que explora totes les possibilitats de moviment i expressió del cos.

Galeria de “Novembre”

Fes click sobre una de les imatges per obrir el visor.

Fotografies: Ariadna Bruguera.

Espai: Centre Cívic Barceloneta.

 

Vídeo: Ariadna Bruguera.

Edició: Martina Alcobendas.

Roser López Espinosa: dansa, cos i poesia

5047640906_d49c4a91f5_n

Roser López Espinosa. Crèdits de la imatge: http://www.flickr.com

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Roser López Espinosa (Granollers, 1980) és una ballarina i coreògrafa que ha dut les seves creacions per tota Europa, a més de països com Argentina, Panamà, Japó o Canadà. Graduada en Dansa Contemporània per la MTD Theaterschool d’Amsterdam, el 2005 rep una beca que li permet entrenar amb l’ex entrenador olímpic de la Selecció Espanyola de Gimnàstica Jaume Miró.

L’any 2011 és considerada, per la revista de dansa Susy-Q, com una de les cinc ballarines joves més prometedores de l’Estat espanyol. Dos anys més tard, el seu talent arriba al Mercat de les Flors amb una cooproducció anomenada Lowland, espectacle que encara avui segueix de gira internacional. Actualment és artista associada a La Caldera (Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies de Barcelona) i professora al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut de Barcelona, a més d’impartir cursos dins i fora del nostre país. Combina la seva feina diària amb la creació d’una peça per a l’escola d’Amsterdam on es va graduar.

De la seva trajectòria com a ballarina és destacable que l’any 2012 va col·laborar amb Cesc Gelabert i el cineasta Isaki Lacuesta en un projecte anomenat Tranç. Dos anys més tard balla en la reposició de l’espectale Frida d’Amèlia Boluda, com a integrant del Ballet Contemporani de Barcelona al festival GREC. L’any passat va estrenar Novembre en coproducció amb Dansateliers Rotterdam i el Sâlmon festival al Mercat de les Flors.

CAOS: EL PRINCIPI DE TOTES LES COSES

DSC04830

Sonia Rodríguez durant la representació de Caos. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

La companyia de la ballarina i coreògrafa Sonia Rodríguez interpreta Caos al Centre Cívic Barceloneta

Ariadna Bruguera (Barcelona).- Caos és una mescla de coreografia i interpretació que es troben en un sol cos: el de Sonia Rodríguez. La directora canària, després d’haver interpretat la peça en escenaris de tota Europa des de 2002, la porta enguany a la capital catalana. Es tracta d’una de les creacions més reconegudes del repertori de la ballarina, que va ser guardonada a la vuitena edició de l’International Solo Dance Festival d’Stuttgart i va rebre el premi a la millor coreografia al Festival Dana Calviá el 2005.

Durant 15 minuts, Rodríguez demostra que en té prou amb el seu cos per expressar-se. Moviments ràpids i secs es fusionen amb la delicadesa d’altres passos dins d’una atmosfera íntima i fosca. Sota la llum d’uns quants focus, Rodríguez es mou sobre l’escenari fent reaccionar cada part del seu cos a les notes de la música que l’acompanya. Passa del frenesí a la calma absoluta en pocs compassos. De principi a fi, Caos és la metamorfosi de la seva intèrpret.

La coreografia és, sens dubte, l’eix central de Caos. No és necessari l’ús de la paraula perquè l’espectador s’adoni que la ballarina experimenta diferents emocions a mesura que passen els minuts. En el moment àlgid de l’actuació, Rodríguez comença a riure mentre deixa caure unes quantes pedres a terra, trencant l’atmosfera de tranquil·litat que havia creat pocs segons abans. Es sembra el caos a l’escenari.

L’espectacle va néixer com un intent de representar el principi de totes les coses, allà on tot neix. Així el descriu la directora:

“És una lluita cap a la recerca del nostre propi equilibri en el caos que hi ha dins de cada un de nosaltres (…), on no podem definir com és el començament o el final”.

De fet, Caos és una de les creacions més reconegudes de la coreògrafa espanyola, que actualment viu entre Berlin i Barcelona.