Balla Barcelona: un mes i mig de projecte

Equip de Balla Barcelona (Barcelona) -. Ha estat un mes i mig de feina. El nostre projecte ha anat creixent setmana rere setmana fins al punt que, a dia d’avui, Balla Barcelona ha arribat a un total de 45 publicacions.

Amb les notícies, perfils, galeries d’imatges, entrevistes i cròniques hem sumat més de 9.400 visites. Desenes d’artistes han protagonitzat les nostres entrades: des d’alguns ballarins amateurs, fins a d’altres amb una àmplia experiència sobre els escenaris. Tots ells amb una passió comuna: la dansa.

Ho vam dir des del principi: la dansa és una de les activitats que més enriqueix la vida cultural de Barcelona. A través de la dansa ens comuniquem, ens expressem i ens acostem a d’altres cultures. Al llarg d’un mes i mig ho hem vist sobre els escenaris, però també fora. En el companyerisme que uneix ballarins i coreògrafs. En el profund respecte i l’admiració que els alumnes senten pels seus professors. En la devoció, l’esforç i passió que tots ells posen en el que fan. Hem après que la dansa és, per davant de tot, una forma de vida.

Moltes gràcies a tots per ajudar-nos a fer créixer aquest projecte!

Anuncis

Magda Polo: “Les persones no poden viure sense l’art”

page

Magda Polo i la portada del seu nou llibre, Filosofía de la danza.

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. Per celebrar que hem arribat a les 8.000 visites, us convidem a fer una ullada a la nostra última entrevista. Aquest cop, Magda Polo n’és la protagonista.

Polo ha estat professora de diverses universitats, com ara la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en més de 30 Congressos nacionals i internacionals sobre l’Estètica musical i la Interdisciplinarietat artística, i ha dirigit i creat els següents espectacles interdisciplinaris de música, dansa, pintura i videocreació: Babilònia, Scriptum, Ad libitum, Antídot i Volaverunt.

“Només des d’una mirada poètica l’espectador pot estimar molt més la dansa”

 – Magda Polo

Amb la voluntat de conèixer la seva última obra, Filosofía de la danza, us apropem, a través del seu coneixement, a la vessant més teòrica de la dansa com a disciplina artística.

‘EL OTRO’: LA COSMOVISIÓ DEL ‘JO’

DSC04962

Quim Vilagran i Romain Chat durant la representació de El otro. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

La Casa Elizalde acull EL OTRO, una proposta d’espectacle autosuficient a càrrec de Romain Chat i Quim Vilagran

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. La condició humana implica dualitat: tots tenim un altre jo, una faceta amagada de nosaltres mateixos que, només de tant en tant, surt a la llum. El otro, de Quim Vilagran i Romain Chat, és una coreografia multidisciplinària de plantejament minimalista que explora aquesta característica tant nostra. Moviment i poca rigidesa (sense cap guió que marqui el què s’ha de fer o el què s’ha de dir) és l’únic que Chat i Vilagran necessiten per posar-se a la pell de ‘l’altre’ que hi ha en ells.

La coreografia té una estructura en format tràiler. Són els dos ballarins els encarregats de muntar l’escenografia, sense ajuda de cap tècnic. Escenes de dansa s’intercalen amb diàlegs entre Vilagran i Chat, tot combinat amb música (que varia en funció  del to que prengui en cada moment l’espectacle). Tampoc no hi falta la crítica social al consumisme com a pretesa font de felicitat o a la cosificació de l’ésser humà.

“Hago lo que puedo para ser un objeto perfecto. No hablar, no actuar, no sentir, no pensar”.

– Quim Vilagran, durant l’actuació.

Però El otro és més que dansa. Cada pocs minuts els intèrprets interrompen el seu diàleg, coreografia o performance i, amb l’ajuda d’un parell de Playmobils i la càmera d’un iPhone, simulen una ruta turística dels dos ninots per la ciutat de Barcelona. Els ballarins fins i tot han creat un idioma propi per a fer parlar als ninots. Escena rere esencena, Vilagran i Chat van contruint un espectacle inspirat en un tràiler suecat (a partir del tràiler d’un film, recreen una història amb una escenografia casolana, de baix pressupost).

No és el primer cop que els ballarins interpreten la peça: l’Antic Teatre o la Mostra IN SITU del 2015 són alguns dels escenaris on també ha arribat la proposta. Aquest cop, El otro es va presentar el dimecres 24 de febrer a La Casa Elizalde. Es tracta d’un dels espectacles que forma part del llistat de propostes culturals que el centre cultural ofereix. D’aquesta manera, artistes de tots els estils i procedències poden apropar les seves creacions a l’espectador.

Quim Vilagran i Romain Chat: “EL OTRO és la nostra primera peça professional”

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Quim Vilagran (Girona, 1978) i Romain Chat (Lyon, 1980) defineixen com “atípica” la seva trajectòria com a ballarins. En Quim és biòleg i en Romain químic. Els dos van començar la seva formació artística sent adults i, atrets pel moviment, van traslladar-se a Barcelona. Allà participen a diverses activitats organitzades pels principals centres de creació de Barcelona. “Vam coincidir en molts tallers sense avisar-nos abans. I vam notar un interès comú”, comenta en Romain.

La coincidència decisiva es produeix a Nunart, dins del grup de formació dirigit per la ballarines i professores Laura Vilar i Ona Mestre. Allà neix el que en Quim i en Romain defineixen com l’inici d’un “viatge“. Hores de conversa, dies d’assaigs i setmanes de treball cristal·litzen finalment en EL OTRO, la primera peça de la parella. Però el vertader boom per als ballarins es produeix quan presenten el projecte al col·lectiu GRUA (Grup de Recerca d’Universos Artístics). EL OTRO guanya el premi del públic a l’edició 2014 del certamen “Caravana de Tràilers“.

Experimentació, innovació i introspecció són els tres eixos que composen el que Quim Vilagran i Romain Chat anomenen “democratització de la dansa”. Més moviment i menys virtuosisme. Més realitat. Més veritat. Aquesta és el missatge que, des de 2014, en Quim i en Romain llancen al públic cada cop que pugen a l’escenari.

DSC04928

A l’esquerra, Romain Chat. A la dreta, Quim Vilagran. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

ExpresSA’NTS: Cos i ritme

L’ExpresSA’NTS celebra la segona jornada de la seva segona edició al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs

DSC04856

Mostra de dansa de l’ExpresSA’NTS. Crèdits de la imatge: Ariadna Bruguera.

Júlia Canals (Barcelona) -. L’ExpressSA’NTS posa punt i final a la seva segona edició amb un gran èxit de participació. El festival artístic, amb una durada de cinc hores en les seves dues jornades, ha ofert una gran varietat de propostes durant aquest cap de setmana, totes centrades en el moviment del cos i el ritme de la música: dansa clàssica i urbana, teatre, cants corals, orquestres i, fins i tot, acrobàcies. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’una vintena d’entitats i hi han participat  més de cent alumnes de diversos centres educatius del barri barceloní de Sants.

Tres companyies de dansa van participar a l’ExpresSA’NTS: La Companyia, Escola de circ i dansa La Sala i, per últim, La Urban Dance Factory.

Les coreografies de la primera agrupació eren el resultat de la barreja de diferents estils. Els ballarins s’adaptaven a qualsevol ritme: començant per una coreografia amb matisos de dansa contemporània i altres tècniques d’expressió corporal, i acabant per un estil totalment diferent com és la salsa.

La segona companyia, al seu torn, presentava al públic una proposta força diferent: una coreografia del més pur estil de dansa moderna amb acrobàcies intercalades.

Va ser La Urban Dance Factory l’encarregada de posar punt i final al cicle d’actuacions de dansa de la jornada. I ho va fer, com no podia ser d’una altra manera, amb dansa urbana. El públic de l’ExpresSA’NTS va ser testimoni d’actuacions d’estils molt diversos. El festival es va configurant com el punt de trobada de tots aquells ballarins joves que comparteixen la passió per la dansa, cadascú des del seu estil.

Els grups d’actuació eren força nombrosos. Cadascun d’ells va ser capaç de superar el repte de ballar davant del públic amb escreix fusionant diferents tècniques de la dansa moderna amb un nivell de notable professionalitat (considerant que eren ballarins amateurs de 14 a 18 anys).

VÍDEO NOTÍCIA: El grup de treball, des de dins

Balla Barcelona presenta 18:00-20:0o, una vídeo-notícia amb els millors moments de l’abans i el després de “Solos en procés de creació”

Martina Alcobendas (Barcelona) -. A les 18:00 del dia 20 de febrer de 2016 els membres del grup de treball de NunArt Guinardó comencen a arribar al local. El públic hi arribarà a les 20:00, però abans de la mostra encara hi ha feina per fer. Proves de llums, estiraments, vestuari, maquillatge. Laura Vilar, una de les directores del grup, es posa al capdavant dels primers exercicis d’escalfament. Mentrestant, Ona Mestre, l’altra directora, ultima algunes qüestions tècniques.

“És molt important mirar-nos”, fa notar Laura Vilar al grup. “Això ho fem junts. No és només el meu solo, és un conjunt de coses”. La cohesió, la relació i el contacte d’uns membres del grup amb els altres es fa palès des dels primers minuts de l’escalfament conduït. Un cop acabada la sessió grupal, cada ballarí repassarà el seu solo i es prepararà individualment per a la mostra.

ELS SOLOS

FotorCreated

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Un solo no només és una peça individual que es presenta davant el públic. Un solo és un retrat. Com a tal, requereix tècnica i creativitat, però també consciència. 17 solos, 17 històries. Aquest és el plantejament que Ona Mestre i Laura Vilar van fer als seus alumnes per a la creació de les peces que van presentar a NunArt Guinardó el dia 20 de febrer de 2016.

17 solos, 17 històries

  1. La densitat del ser, Florència Vila. A la dansa, densitat i velocitat no estan renyides. Florència Vila ho demostra amb una coreografia precisa i intensa que analitza el paper d’allò físic en el moviment del cos humà.
  2. Niu, Berta Vilarrassa.  La coreografia és el fil conductor d’un missatge de valentia i coratge: cal no tenir por de la incertesa que sempre acompanya el canvi. En paraules de la seva autora, el que cal fer és “obrir les ales i alçar el vol”.
  3. Indecisión, Cristina Guardiola. La interacció amb l’espai forma part de la coreografia d’Indecisión, un solo sobre les dicotomies.  “¿Dúo o solo? ¿Tierra o aire? ¿Liberar o bloquear? ¿Locura o calma”, es pregunta la ballarina. Potser de vegades és millor, senzillament, deixar-se portar. “Lo importante es ir improvisando tu propio camino”, declara, en descriure la seva peça.
  4. What it takes to move forward, Nerea Martín. Amb una coreografia energètica i desacomplexada, Nerea Martín ha coreografiat la que ha estat la seva pròpia revolució: passar de ser una “nena bona” a una “dona forta que confia, s’atreveix, es radicalitza i arrisca”.
  5. Fils, Laila Aldeón. La vida és una xarxa de fils. “Fils que subjecten, fils dels que pengem, fils que movem per aconseguir el que volem”, subratlla Laila Aledón. Des d’una coreografia elegant i subtil, Fils posa de relleu que les connexions, les accions i les dependències construeixen la nostra identitat.
  6. Papercup hope, Pamela Raddatz. Tirar endavant sempre representa deixar alguna cosa enrere. A partir d’aquí, Pamela Raddatz creu que hi ha dos camins possibles: els sentiments o l’apatia. Escollir els sentiments significa escollir el patiment, la tristesa, la por. Però també l’esperança. D’aquesta reflexió neix Papercup hope.
  7. Sortilegio, Chiara Beschizza. Sortilegio és una peça d’autoexploració. Una finestra a la personalitat de la seva autora. La peça reflecteix una història de creixement personal on el punt de partida és preguntar-se sobre la pròpia identitat.
  8. Ruta, Karen Mora. El paisatge i la seva relació amb el ‘jo’ són les constants d’aquesta coreografia. Avançar, per a Karen Mora, és transformar-se. Dins del paisatge, però també amb ell.
  9. Past tense, Sandra Sotelo. Past tense és una peça metatextual. Com interpreta l’autor la seva pròpia obra? Com es converteix, en el moment de la interpretació, en algú diferent de qui l’ha composada? Aquestes són les incògnites que guien la coreografia d’un cos que, en paraules de l’autora “entén en què consisteix el fet de ser rellevat”.
  10. Cos lletrat, Edu Tabueña. Amb una combinació entre teatre i dansa, Edu Tabueña convida el públic  a entrar en un espai de reflexió on el ballarí s’enfronta a les seves pors a fi de descobrir qui (o què) és. La Faula de la Mantis de Jacques Lacan inspira la coreografia i el text de la peça.
  11. Do, Tanit Gómez. A través d’una coreografia harmònica, de moviments suaus i pausats, la intèrpret explora la transició entre el camí i el buit. Així resumeix l’autora la seva peça: “Transito”.
  12. En el borde del abismo, Katia Derevyanko. A través de la interacció amb espai i música en directe, Katia Derevyanko adreça un missatge simple i profund a l’audiència: “Suéltate y disfruta del salto”.
  13. Leap, Anna Lombart. “Per ser gran has d’aprendre a ser petita”. Aquesta és una de les frases que sona mentre Anna Llombart interpreta el seu solo, una peça que combina dansa contemporània, body percussion i dansa teatre. El resultat posa de relleu “el trànsit entre la víctima confosa i pidolaire” i “el reconeixement de la pròpia essència”, segons l’artista.
  14. [Somos], Nacho Cárcaba. “Increíble”. Així descriu Nacho Cárcaba l’experiència d’haver format part del Grup de treball, per segona vegada consecutiva. “Es un proceso para irte encontrando a ti mismo. Es vida”, afirma. A la seva peça, el ballarí explorava la relació del ‘jo’ amb l’instint, la raó i els altres.
  15. Solo en procés, Elena Zendrera.
  16. Una realitat invisible, Helena Martín. La intèrpret entra a la sala amb la boca tapada amb un esparadrap i un abric. A l’esquena, hi du enganxats els logotips de les empreses més emblemàtiques de la societat de consum (Movistar, Disney o Apple entre elles). “Dones treballadores, hipotecades i explotades per les grans empreses (…) On quedem tu i jo?”, es pregunta.
  17. Reaccionari, Lidia Bolaño. Reaccionari és un “diari d’accions”. Una peça que va de la precisió i l’acció mil·limetrada a la llibertat. Per a la ballarina, el procés és “oposar-se, acceptar, dubtar, opinar, tirar-s’hi de cap o retirar-se”. La segona part de la peça va incloure una actuació de guitarra en directe.

Pròximament: ExpresSA’NTS 2016

invitacio DESEMBRE 2015 A.jpg

ExpresSA’NTS 2016: Cos i Ritme. Crèdits de la imatge: Col·lectiu d’Artistes de Sants.

El 20 i 21 de febrer els centres cívics Cotxeres de Sants i Casinet d´Hostafrancs acolliran l’ExpresSA’NTS 2016

Ariadna Bruguera (Barcelona) -. El proper dissabte i diumenge (20 i 21 de febrer) els carrers del barri barceloní de Sants s’ompliran de dansa, tallers i teatre. L’ExpresaSA’NTS d’aquest any, amb el títol ‘Cos i Ritme’, pretén reunir persones de totes les edats durant un cap de setmana replet d’activitats.

Acadèmies i instituts de dansa formen part del grup d’entitats que, juntament amb un centenar de joves, es reuniran per donar vida a la segona edició de l’ExpresSA’NTS. La novetat d’enguany és que les activitats es repartiran durant dues jornades. L’entrada és gratuïta els dos dies.

L’equip de Balla Barcelona serà el diumenge 21, de 17 a 22h, al teatre del Casinet d’Hostafrancs. Les actuacions programades per aquell dia són:

  • Dansa clàssica (La Companyia).
  • Dansa i acrobàcia (Escola de circ i dansa La Sala).
  • Teatre (Institut Joan Coromines).
  • Teatre musical (Institut Emperador Carles).
  • Cant coral (Coral Sant Medir).
  • Danses urbanes (La Urban Dance Factory).
  • Actuació de l’orquestra de l’Institut Lluís Vives i la Joan Pelegrí Music Band.

Vols saber-ne més? Dilluns dia 22 de febrer podràs trobar tota la informació sobre els espectacles a Balla Barcelona. A més, i durant la tarda de diumenge 21, pots seguir el transcurs de l’ExpresSA’NTS en directe a través del nostre Twitter.

Vine, expressa´t, balla, toca, canta, juga, aprèn, pinta i experimenta!