Galeria de “Solos en procés de creació”

Fes click sobre una de les imatges per obrir el visor.

Fotografies: Martina Alcobendas.

Espai: NunArt Guinardó.

VÍDEO NOTÍCIA: El grup de treball, des de dins

Balla Barcelona presenta 18:00-20:0o, una vídeo-notícia amb els millors moments de l’abans i el després de “Solos en procés de creació”

Martina Alcobendas (Barcelona) -. A les 18:00 del dia 20 de febrer de 2016 els membres del grup de treball de NunArt Guinardó comencen a arribar al local. El públic hi arribarà a les 20:00, però abans de la mostra encara hi ha feina per fer. Proves de llums, estiraments, vestuari, maquillatge. Laura Vilar, una de les directores del grup, es posa al capdavant dels primers exercicis d’escalfament. Mentrestant, Ona Mestre, l’altra directora, ultima algunes qüestions tècniques.

“És molt important mirar-nos”, fa notar Laura Vilar al grup. “Això ho fem junts. No és només el meu solo, és un conjunt de coses”. La cohesió, la relació i el contacte d’uns membres del grup amb els altres es fa palès des dels primers minuts de l’escalfament conduït. Un cop acabada la sessió grupal, cada ballarí repassarà el seu solo i es prepararà individualment per a la mostra.

ELS SOLOS

FotorCreated

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Un solo no només és una peça individual que es presenta davant el públic. Un solo és un retrat. Com a tal, requereix tècnica i creativitat, però també consciència. 17 solos, 17 històries. Aquest és el plantejament que Ona Mestre i Laura Vilar van fer als seus alumnes per a la creació de les peces que van presentar a NunArt Guinardó el dia 20 de febrer de 2016.

17 solos, 17 històries

  1. La densitat del ser, Florència Vila. A la dansa, densitat i velocitat no estan renyides. Florència Vila ho demostra amb una coreografia precisa i intensa que analitza el paper d’allò físic en el moviment del cos humà.
  2. Niu, Berta Vilarrassa.  La coreografia és el fil conductor d’un missatge de valentia i coratge: cal no tenir por de la incertesa que sempre acompanya el canvi. En paraules de la seva autora, el que cal fer és “obrir les ales i alçar el vol”.
  3. Indecisión, Cristina Guardiola. La interacció amb l’espai forma part de la coreografia d’Indecisión, un solo sobre les dicotomies.  “¿Dúo o solo? ¿Tierra o aire? ¿Liberar o bloquear? ¿Locura o calma”, es pregunta la ballarina. Potser de vegades és millor, senzillament, deixar-se portar. “Lo importante es ir improvisando tu propio camino”, declara, en descriure la seva peça.
  4. What it takes to move forward, Nerea Martín. Amb una coreografia energètica i desacomplexada, Nerea Martín ha coreografiat la que ha estat la seva pròpia revolució: passar de ser una “nena bona” a una “dona forta que confia, s’atreveix, es radicalitza i arrisca”.
  5. Fils, Laila Aldeón. La vida és una xarxa de fils. “Fils que subjecten, fils dels que pengem, fils que movem per aconseguir el que volem”, subratlla Laila Aledón. Des d’una coreografia elegant i subtil, Fils posa de relleu que les connexions, les accions i les dependències construeixen la nostra identitat.
  6. Papercup hope, Pamela Raddatz. Tirar endavant sempre representa deixar alguna cosa enrere. A partir d’aquí, Pamela Raddatz creu que hi ha dos camins possibles: els sentiments o l’apatia. Escollir els sentiments significa escollir el patiment, la tristesa, la por. Però també l’esperança. D’aquesta reflexió neix Papercup hope.
  7. Sortilegio, Chiara Beschizza. Sortilegio és una peça d’autoexploració. Una finestra a la personalitat de la seva autora. La peça reflecteix una història de creixement personal on el punt de partida és preguntar-se sobre la pròpia identitat.
  8. Ruta, Karen Mora. El paisatge i la seva relació amb el ‘jo’ són les constants d’aquesta coreografia. Avançar, per a Karen Mora, és transformar-se. Dins del paisatge, però també amb ell.
  9. Past tense, Sandra Sotelo. Past tense és una peça metatextual. Com interpreta l’autor la seva pròpia obra? Com es converteix, en el moment de la interpretació, en algú diferent de qui l’ha composada? Aquestes són les incògnites que guien la coreografia d’un cos que, en paraules de l’autora “entén en què consisteix el fet de ser rellevat”.
  10. Cos lletrat, Edu Tabueña. Amb una combinació entre teatre i dansa, Edu Tabueña convida el públic  a entrar en un espai de reflexió on el ballarí s’enfronta a les seves pors a fi de descobrir qui (o què) és. La Faula de la Mantis de Jacques Lacan inspira la coreografia i el text de la peça.
  11. Do, Tanit Gómez. A través d’una coreografia harmònica, de moviments suaus i pausats, la intèrpret explora la transició entre el camí i el buit. Així resumeix l’autora la seva peça: “Transito”.
  12. En el borde del abismo, Katia Derevyanko. A través de la interacció amb espai i música en directe, Katia Derevyanko adreça un missatge simple i profund a l’audiència: “Suéltate y disfruta del salto”.
  13. Leap, Anna Lombart. “Per ser gran has d’aprendre a ser petita”. Aquesta és una de les frases que sona mentre Anna Llombart interpreta el seu solo, una peça que combina dansa contemporània, body percussion i dansa teatre. El resultat posa de relleu “el trànsit entre la víctima confosa i pidolaire” i “el reconeixement de la pròpia essència”, segons l’artista.
  14. [Somos], Nacho Cárcaba. “Increíble”. Així descriu Nacho Cárcaba l’experiència d’haver format part del Grup de treball, per segona vegada consecutiva. “Es un proceso para irte encontrando a ti mismo. Es vida”, afirma. A la seva peça, el ballarí explorava la relació del ‘jo’ amb l’instint, la raó i els altres.
  15. Solo en procés, Elena Zendrera.
  16. Una realitat invisible, Helena Martín. La intèrpret entra a la sala amb la boca tapada amb un esparadrap i un abric. A l’esquena, hi du enganxats els logotips de les empreses més emblemàtiques de la societat de consum (Movistar, Disney o Apple entre elles). “Dones treballadores, hipotecades i explotades per les grans empreses (…) On quedem tu i jo?”, es pregunta.
  17. Reaccionari, Lidia Bolaño. Reaccionari és un “diari d’accions”. Una peça que va de la precisió i l’acció mil·limetrada a la llibertat. Per a la ballarina, el procés és “oposar-se, acceptar, dubtar, opinar, tirar-s’hi de cap o retirar-se”. La segona part de la peça va incloure una actuació de guitarra en directe.

Pròximament: nit de solos a NunArt

El grup de treball de NunArt Guinardó presenta el seu primer conjunt de peces individuals

Martina Alcobendas (Barcelona) -. El grup de treball dirigit per les ballarines Laura Vilar i Ona Mestre presentarà aquest dissabte dia 20 de febrer un conjunt de solos creats i assajats a NunArt Guinardó. Solos en procés de creació és una de les mostres que programa periòdicament NunArt per tal que els participants dels seus tallers, activitats i cursos intensius tinguin l’oportunitat de presentar el seu treball al públic.

Pots reservar la teva entrada aquí.

 Per a més informació, consulteu el Facebook i el Twitter de Balla Barcelona.

Creació, investigació i reflexió: el grup de treball de dansa contemporània de NunArt Guinardó

Grup-Treball-1.jpg

Fotografia: Clara Bes.

Martina Alcobendas (Barcelona) –. Ona Mestre i Laura Vilar són al capdavant del grup de treball de dansa contemporània que es reuneix setmanalment a NunArt Guinardó. Tant Mestre com Vilar formen part de l’equip docent de NunArt, on hi imparteixen classes de dansa contemporània en diversos nivells. Les dues es fan càrrec, a més, del grup d’iniciació a la dansa contemporània per a adults. 

El grup de treball es fonamenta en el treball interdisciplinar de la dansa contemporània a través de diferents perspectives. “Temes com la tècnica, la reflexió i la recerca artística en la pràctica contemporània seran treballats des de diferents punts de vista per trobar una manera òptima de desenvolupar-se per cadascú“, s’afirma a la presentació de l’activitat.

Les sessions del grup tenen lloc els dilluns, dimecres i divendres de 20h a 22h i els dissabtes al matí. Mensualment, un d’aquests dissabtes es dedica a un seminari que imparteix un professor convidat. A més, compten amb la colaboració fixa d’Isaac Julià, professor de l’art marcial Aikido.

El grup de treball no es centra en un perfil ni en un nivell determinat. Tothom hi és benvingut. Això és degut a què el programa del grup engloba molts altres aspectes a més de la tècnica. La investigació, la creació coreogràfica i la reflexió a través de tallers en són exemples. El que es busca, d’acord amb el programa, és “trobar una manera òptima de desenvolupar-se per cadascú”.