Pere Faura i la dansa pop

Captura de pantalla 2016-02-06 a les 18.56.55.png

El ballarí Pere Faura a l’espectacle Sin baile no hay paraíso. Crèdits de la imatge: Frederic Montornès.

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Pere Faura (1980, Barcelona) és molt més que un ballarí i coreògraf. Abans de graduar-se a la School for New Dance Development (SNDO) d’Amsterdam el 2006, Faura va estudiar música al Conservatori Municipal de Barcelona durant 10 anys, va formar-se durant dos més com a actor a l’Institut del Teatre, va cursar estudis de dansa contemporània a Àrea i va estudiar un any de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. No en va, Faura es defineix a si mateix com un performance artist. La llista de produccions en què ha participat, tant fent de ballarí com de director o coreògraf, és amplíssima. Sin baile no hay paraíso, Streaptese i Bomberos con grandes banderas són, tanmateix, les peces més representatives de la trajectòria de Faura com a director i ballarí.

Sin baile no hay paraíso, que va arribar al Mercat de les Flors l’abril de 2015, va ser aplaudida unànimement per la crítica. L’ espectacle va rebre una nominació als Premis Butaca el mateix any que també van concórrer al certamen com a aspirants als premis de dansa la companyia Akram Khan i Israel Galván per Torobaka, Marcos Morau (La Veronal) per Islàndia i la companyia Sharon Fridan per Caída libre.

En aquesta peça, Faura reivindica el paper de la música disco, els streaptease i els musicals nord-americans com a part de la seva personalitat artística. Tampoc no hi faltaven els clàssics. A més d’interpretar i reinventar coreografies de John Travolta (Saturday Night Life) o Gene Kelly (Cantant sota la pluja),  Faura va atrevir-se amb la mítica Mort del Cigne de Maya Plisetskaya, tutú inclòs, i amb Fase de Rosas danst Rosas.

Bomberos con grandes mangueras (2010) i Streaptease (2009) són creacions més políticament incorrectes. La primera, en paraules del propi Faura, recrea “l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica” amb música de Vivaldi. A la segona, el ballarí explora els paral·lelismes entre l’audiència i el voyer per mitjà de tècniques importades de la videodansa o el teatre. Ambdues han estat produïdes a Amsterdam i, des de la seva estrena, s’han representat a tota Europa en més de 4 i 9 idiomes diferents respectivament.

“La dansa contemporània s’ha pres massa seriosament a ella mateixa durant molt de temps”, va declarar l’artista a Time Out l’any passat. “Crec que cada peça ha de ser un diccionari i un conte en ella mateixa. Ha de proposar un llenguatge i articular un discurs amb aquell llenguatge”. Faura, que va començar actuant a musicals, sap bé de què parla. A més del teatre musical, i abans d’arribar a la dansa contemporània, va formar-se en les disciplines del claqué i la dansa clàssica. Això el converteix en un artista polifacètic, capaç de fusionar els estils més diversos en una coreografia plena de gestos de complicitat als referents de la seva generació.

Continua llegint

Anuncis

SWEET FEVER: UN HOMENATGE A HOLLYWOOD

El ballarí Pere Faura presenta la mostra final del taller “Sweet Fever” a l’Antic Teatre 

Martina Alcobendas (Barcelona) -. Després de tres setmanes d’assajos i formació, els participats del taller Sweet Fever impartit pel ballarí i coreògraf Pere Faura estan d’enhorabona. Finalment presenten la mostra final de la seva feina a l’Antic Teatre.

Entre el 16 i 31 de gener de 2016, el taller Sweet Fever s’ha anat movent per diversos espais de creació de Barcelona. D’aquí que Faura, com a director, parli de “taller itinerant“. Les 10 hores de treball en què consistia s’han dividit entre NunArt, la Caldera, La Visiva, Les Antonietes Teatre i, finalment, l’Antic Teatre.

Els assistents al taller tampoc no han estat sempre els mateixos. Un dels ballarins ho apuntava al col·loqui que va tenir lloc just després de l’espectacle: el dia de l’assaig general – un dia abans de la primera de les dues mostres amb què culminava el taller – va ser la primera vegada que va reunir-se al complet el grup definitiu.

L’espectacle, inspirat en les corografies més icòniques de Hollywood , és un pas més en la relació de Pere Faura amb la cultura pop. En paraules del seu creador, la finalitat de Sweet Fever és investigar les analogies “entre la dansa dels musicals i la dansa de la dico, entre els balls del passat i la música del present, entre el Hollywood dels 80 i el Poblenou d’aquest dissabte nit”.  A les quatre coreografies que composen l’espetacle, s’hi sumen les projeccions simultànies de vídeo de les escenes més icòniques del cine americà dels anys 80. Alguns moviments són, fins i tot, calcs de les que apareixen a les pel·lícules. És el cas de la cèlebre coreografia de Grease que John Travolta va popularitzar l’any 1978.

_DSC0404

Els ballarins, durant la interpretació de Grease lighting.

 

Malgrat Pere Faura no va intervenir a la mostra final de Sweet Fever, tots els participants del taller van destacar la tasca de direcció i coordinació del ballarí i coreògraf durant el col·loqui final. Alguns s’hi van inscriure, fins i tot, per tenir l’oportunitat de treballar amb ell. D’altres van arribar al taller atrets per la idea de treballar convinant material audiovisual i dansa a l’espectacle final.  D’altres, senzillament, es declaren amants de Grease, Saturday Night Fever o altes de les pel·lícules en què s’inspira el show. “Jo vaig venir per aprendre a fer el salt de Flashdance, assenyala una de les participants, entre el riure del públic.

Tot i la bona acollida de l’espectacle entre el públic, tant Pere Faura com els alumnes del taller van voler remarcar que la mostra és un producte no acabat. És el resultat d’una manera de treballar que té en compte el públic i no l’exclou del procés d’assaig. Una de les alumnes del taller, a més, va reivindicar el valor de la performance en la tasca coreogràfica que Faura ha dut a terme. “És el que en el món de la dansa en diem presència. Però crec que el que proposa en Pere és alguna cosa diferent”, comenta.